així que pugem a visitar Siurana, no puc contar les vegades que he passejat pel poble però sempre em sorprenen els seus carrers empedrats i els seus racons florits,
i la font que en dies calorosos et convida a veure un bon glop d'aigua mentre olores les roses que l'adornen.
seguim el passeig i arribem a un balcó natural, el vent fa córrer els núvols que de tant en tant amaguen el sol i donen un descans a les nostres acalorades ànimes....
el pantà escampa el seu mantell blau sota els nostres peus
El paisatge ens atrapa i ens reté asseguts sobre les roques durant una bona estona, els temps s'atura, no hi ha cap pressa......
9 comentaris:
el emu paisatge preferit, sense cap dubte.
Gràcies
Un paisatge bonic i amb molta personalitat!
Nomes la natura res cpaç d'amanir aquests colors als paisatges que els fa de postal.
Sinó perquè és diumenge, hi aniria ara mateix.
Vau triar un dia preciós per anar-hi, aquests núvols, i el pantà ple a vesar, encara ho fan més encantador
He estat vàries vegades a Siurana, i és una terra que t'enamora i t'abraça...
Unes fotografies amb sensibilitat...
Una abraçada des del far.
onatge
Fa un parell d'anys hi vaig pujar tot sol. Passejant amb calma i quan vaig ser al mig del poble vai seure a la terrassa del bar a fer un cafè. Val la pena repetir-ho, i tant!
*Sànset*
Quina preciositat...
Hola, t'he trobat al blog UNA SORTIDA DIGNA.
He intentat fer-me seguidor i no he pogut. Ja ho tornaré a intentar.
Felicitats pel blog, molt bones fotos.
Fins aviat.
gràcies per la visita Patxi espero veure't per aquí, benvingut.
Publica un comentari a l'entrada