divendres, 4 d’abril del 2008

Dones d'aigua

Les dones d'aigua són uns éssers femenins que habiten als indrets d'aigua dolça. En trobem als rius, llacs, gorgs, estanys, fonts, balmes... Com a pobladores de l'aigua posseeixen tota la seva virtut: simbolitzen la fecunditat, la vida; talment com l'aigua fa créixer les plantes i permet viure als homes.


John Collier


A les dones d'aigua els agrada emmirallar-se amb el reflex dels estanys a les nits de lluna plena. Són uns éssers nocturns, els entusiasma que la llum de les estrelles els acaroni el rostre i faci lluir els seus cabells daurats o pèl rojos. Els seus ulls verd maragda o blau profund brillen quan, a les nits que l'astre lunar fa el ple, dansen plegades i insinuen el seu cos nu entre tuls transparents sinuosos.


Gustave Klimt



Les dones d'aigua també anomenades aloges, goges, encantades , païtides, nimfes de llacs o fades tenen una joventut eterna. Malgrat no ser immortals, poden viure més de mil anys essent sempre tan boniques com les coneixem i sense perdre mai cap facultat que les caracteritza.


Arthur Rackham

Les aquàtiques tendeixen a agrupar-se en petits grups i defensen molt el seu territori.




Son innocents, dotades d'una autoestima molt alta i orgulloses de la seva beutat. Són bones dones, i procuren portar riquesa i benestar pel voltant dels llocs on viuen. Intenten no tenir cap mena de relació amb els mortals, però no sempre és així i aquests sovint en resulten malparats.

John William Waterhouse

Explica la llegenda que l'amo de Can Prat un capvespre, passant pel Gorg negre de Gualba, va veure una dona d'aigua mentre es pentinava, i se'n va enamorar perdudament. Li va declarar el seu amor i ella l'advertia del risc que corria, però tant va fer-se pesat, que es van casar i la goja va esdevenir mestressa de Can Prat. van tenir un fill i una filla. Un dia discutint sobre si era millor plantar moresc o blat ell li va retreure que no entenia res de cultius essent com era dona d'aigua. Immediatament es va arrepentir, però ja era tard, havia dit en veu alta la veritable natura d'ella. La dona va fugir corrents cap al Gorg Negre. No la va veure més, però a les nits la dona tornava al mas i acotxava els seus fills i les llagrimes , al caure, es tornaven perles, que l'amo recollia sense arribar mai a imaginar d'on venien.








4 comentaris:

Jobove - Reus ha dit...

gràcies per comentar al nostre blog, el teu és fantàstic i aquesta història de les dones d'aigua ens ha agradat molt, felicitats

petons

aigua ha dit...

gràcies a valtrus per passar per aquí!

el nen de les oques ha dit...

Moltes gràcies pel comentari al Bloc.
Llegint sobre les dones d'aigua he aconseguit desconectar una mica del món. Felicitats m'ha agrada molt.

Salut.

aigua ha dit...

Gràcies per visitar el meu món nen de les oques, es bo saber desconectar! :)