dimarts, 1 d’abril de 2008

Somnis d'infants.











Quan era petita tenia un somni, que com molts somnis d'infantesa, no es va fer mai realitat. Volia tenir un cavall, aprendre a muntar-lo i recorrer boscos, platges i prats volant sobre ell.
I ara que ja no sóc una nena però que encara conservo il.lusions d'infants, podré fer realitat part d'aquest somni.

4 comentaris:

Jordi ha dit...

Que ho disfutis moltissim!!!!!!

aigua ha dit...

Ho disfrutaré cada segon! :)

horabaixa ha dit...

Hola Aigua,
No hi res millor que anar cumplin els sommis. La satisfacció que comporta supera qualsevol expectativa. Surti com surti.
Que puguis sommiar molt i que ho puguis aconseguir.
Una abraçada

aigua ha dit...

Soc una sommiadora patológica horabaixa :)