Prades Vila Vermella

Prades es una Vila prou coneguda per tots. La seva plaça es sovint plena de turistes, ciclistes, senderistes i vilatans que seuen una estona a descansar o a petar la xerrada, però caminant pels seus carrers encara pots escoltar les teves passes i el vol dels ocells i trobar racons solitaris i tranquils plens d'encant i de detalls per ser observats......sense cap pressa.....

Les gàrgoles de la Prioral de Sant Pere (Reus)

Massa sovint anem atabalats i no veiem gaire del que ens envolta i menys de les coses que estan per sobre dels nostres caps.......... al capdamunt d'alguns edificis i habiten uns éssers inquietants.....alguns diuen que son escultures que serveixen per evacuar l'aigua de les teulades....... altres pensen que son elements protectors de esperits malignes, fins i tot algú ha dit que a les nits de lluna plena, les gàrgoles prenen vida i surten a passejar per les teulades de les ciutats....
  Aquestes son algunes de les gàrgoles que podem veure a la Prioral de Sant Pere de Reus, vigilant i observant des de les alçades tot el que passa al seu voltant.

Castell Monestir de Sant Miquel d'Escornalbou

De tant en tant m'agrada anar a fer el turista per la meva terra i aquest cop vam visitar el Monestir d'Escornalbou. Es un lloc amb un encant especial les altres vegades que havíem pujat varem passejar pel bosc que l'envolta, el contrast de la pedra vermella i el verd de la vegetació li dona un aire màgic i misteriós, però aquesta vegada ens vam animar a fer la visita guiada a l'esglesia i a la casa que va reconstruir al seu gust el Sr. Eduard Toda. Va ser una visita molt agradable que em va portar per una estona a temps passats.
(llàstima que no deixen fer fotos de l'interior de la casa)

Al costat de l'esglesia hi ha una petita ermita amb la Verge del Llibre (hauria de ser la patrona dels escriptors i llibreters)

la ermita te sortida a l'antic claustre des de on vam poder gaudir d'unes espectaculars vistes i on m'hagués quedat tot el matí respirant aquella pau especial que nomes es troba en aquests llocs.

Escornalbou....... un lloc especial per passejar sense presses.                                                                

Botigues amb passat

M'agrada passejar i badar pels carrers, sempre hi ha llocs interessants per veure i descobrir, espais amb personalitat pròpia que sobreviuen en el temps, com aquestes botigues que es poden trobar tombant pels carrers de Reus un matí de primavera .......

Algunes han adaptat els seus productes a les necessitats actuals, però d'altres semblen haver-se aturat en el temps.....

Aquests llocs donen vida i ambient als nostres carrers, son les botigues de sempre, amb botiguers als que els agrada la seva feina, espais que ens fan sentir com a casa perquè sempre han estat allà i espero que hi estiguin durant molts anys més.

La bòbila Sugranyes

Arreu de terres catalanes hi podem veure unes esveltes torres solitàries, algunes han quedat fora vila i altres ja forman part del paisatge urbà. Edificis del passat i monuments del futur. A les afores de Reus hi ha una d'aquestes altes xemeneies, que forma part de la bòbila Sugranyes.

Està bastant feta malbé, però encara ens podem fer a la idea de com era aquest antic forn de ceràmica de principis del S. XIX.



L'interior de la bòbila està molt bruta, però des de fora encara veiem les cavitats que es feien servir per coure els objectes de ceràmica.

Hi ha un projecte per rehabilitar-la i fer un centre d'interpretació de ceràmica. La planta poligonal concèntrica al voltant de la fumera serà un espai d'exposicions i en la part inferior es farà un recorregut explicant el procés de producció de la ceràmica.

Esperem que el projecte tiri endavant i aviat poguem gaudir d'un nou espai històric per recordar el nostre passat.

El Santuari de Misericòrdia

Tots els edificis tenen la seva història, algunes més interesants que d'altres, i una vida més o menys llarga depenent de la cura que es tingui d'ells, dels interesos urbanístics i econòmics o de desastres varis com guerres, terratrèmols, inundacions....

Algunes edificacions tenen la sort de perdurar en el temps superant molts entrebancs, un d'aquests edificis és el Santuari de Misericòrdia de Reus.



Al 1594 es van comprar els terrenys on va aparèixer la Verge i es va fer una ermita, més tard construiren el Santuari (1650-1683).


Al 1706 i al 1709 va ser ocupat per les tropes de Felip V i al 1719 els partidaris de l'Arxiduc Carles d'Austria l'utilitzen com a refugi.

Entre el 1808 i el 1814 és saquejat pels francesos.

Al maig del 1936, durant la guerra civil, va ser cremat tot i que posteriorment va ser reconstruit al 1940. Una llarga vida plena d'històries, expolis i reconstruccions la del Santuari de Misericòrdia.

I mentres Reus creix i evoluciona constantment i la gent va canviant les seves prioritats, el Santuari continua aguantant el pas del temps i formant part d'una manera silenciosa de la història de la ciutat.

El 25 de setembre es celebren les festes de Misericòrdia en honor a la patrona de Reus. Unes festes plenes de cercaviles amb els gegants, les bèsties, els diables, els castellers i els balls populars. Uns dies en que el Santuari s'omple de fe, tradició, música i foc.

El meu agraïment a Lo Consueta (www.consueta.cat) per deixar que faci servir algunes fotos del seu album.