dijous, 30 d’octubre del 2008

Alquìmia culinària

La natura ens ofereix milers de fruits de colors, olors, gustos i textures diferents, alguns podem menjar-los tal com els collim i altres hem après a cuinar-los per fer-los més saborosos.
Algunes vegades les receptes passen de generació en generació i els orígens es perden en el passat.....

Si moleu les llavors de l'ametller......


ho barrejeu amb una mica d'aquest tubercle d'orígen andí......

i ho amasseu tot amb el punt just de cristalls blancs i dolços extrets d'una màgica canya.......


podreu fer unes boletes dolces i delicioses, que adornades amb llavors de pi

son unes menges perfectes per aquests dies de Tots Sants

Bona Castanyada a tots!!!!!!

dilluns, 20 d’octubre del 2008

Jocs d'infants

Es un matí de diumenge tranquil després d'un dissabte gris i plujós. La poca gent que hi ha pels carrers camina mandrosa i sense pressa. La majoria son gent gran que van o venen de missa, altres porten el diari sota el braç, el pa o algun postre dolç per un dia festiu.

Al mig del carrer, assegut en un banc de ferro, hi ha un nen solitari...que deu fer?


Observa alguna cosa amb posat serios, al seu davant hi ha un munt de boles daurades i ell té a la má, apunt per llençar contre elles, una bala


podrà la seva petita bala contre les grans boles daurades?
avui no té cap pressa, ningú el molesta, s'ho pren amb calma, té tot el temps del món.



Mentres, el petit segeix mirant les esferes i s'imagina fulles, flors, cargols i edificis d'estructures imposibles........



I la seva ment d'artista novell seguirà observant el món que ara l'admira, per tota l'eternitat.....
Si veniu per Reus i passegeu pels seus carrers potser us trobareu amb aquest nen, inmortalitzat per l'escultor Artur Aldomà, jugant a bales per algun racó de la ciutat, per cert, l'infant és diu Gaudí, Antoni Gaudí.



dimarts, 14 d’octubre del 2008

Dilluns 13

Dilluns 13, dia gris. El dilluns, normalment, ja és un dia antipàtic, no és que li tingui una mania especial, però després del cap de setmana sempre fa una mica de mandra tornar a la rutina i el 13 per molta gent es un número negre i ple de mala sort. (Sort que no era dimarts i 13 !)
No és pot dir que fos un dia de molta mala sort, però si un dia " quilomètric".
Com cada matí dels dies lectius, la meva filla i jo vam anar a buscar la moto per anar al cole, quan es va engegar és va quedar accelerada, va pujar sobre la cera i no la vaig poder frenar, així que em va caure de cantó a terra amb el consecutiu ensurt. Cap problema , aixeco la moto,( és un ciclomotor) amb una mica d'esforç i després d'uns quants intents ufff.... arranca. Vinga amunt, que encara anem bé de temps.
Al cap d'uns quants metres comencen els ofecs de la moto, la preocupació meva, i els nervis de la nena. Som dins d'un pas subterrani amb rampa.-Vinga moto que tu pots, un esforç més vinga-, i jo que començo a moure'm sobre el seient empenyent, com si amb el meu cos pogués fer pujar la moto per aquell rampa....i el moment temut arriba, el ciclomotor és para en mig de la pujada!!!!! horror, pànic!
-Nena, baixa!- la nena que apreta a córrer cap amunt i jo que miro enrere i veig que puja un cotxe....i penso, si va molt de pressa se'm menjarà!!! però es un conductor responsable i va a una velocitat prudent i no em passa per sobre. I la moto que cada vegada em pesa més....
-Nena, ajude'm, empeny amb mi!- uff al final la traiem del mig i un cop apartada intento arrancar un altre cop la moto sense èxit.
Carrego el casc i la motxilla de la nena i vinga, corrents cap a l'escola mentre la nena rondina que farà tard, que té un examen de mates i jo que li dic que tranquil·la que ja li faig un paper, que només farà tard uns minuts, però no es queda convençuda, no vol parar ni perquè li faci la nota, i ja em veieu a mí intentat escriure mentre fem marxa atlètica de bon matí per Reus i amb una lletra horrorosa vaig escriure el primer que em va venir al cap "la moto no va!", (no sé que deu haver pensat la mestra!). Vuit minuts tard arribem a l'escola, -petonets, que vagi bé l'examen, tranquil·la!-
Respiro i freno una mica el pas mentre penso que dimonis li deu passar a la moto...potser és el carburador...no sé, no en tinc ni idea. Arribo on he deixat el ciclomotor i amb ulls molt inexperts faig un cop d'ull a la màquina, no veig res estrany, té combustible però no arranca. Res, serà qüestió de buscar un mecànic proper per poder portar-li.

I comença el meu èxode en busca d'un mecànic proper. Recorro els carrers dels voltants sense gaire èxit, mecànics de cotxes i planxistes els que vulguis però de motos no en veig cap.Vaig a casa i busco per internet, però tots son lluny de on tic la moto, al final recordo un al capdamunt d'un carrer no gaire lluny i m'hi acosto.
-Bon dia, arreglen ciclomotors?
- Ui no, les motos de 49 no les toquem nosaltres.
Vaja- i sap on puc anar per aquí aprop?
-Ui per aquí.....bé, hi ha un mecànic aprop de l'hospital, tocant al Camí de Riudoms.
-Gràcies, molt amable.
Uff!! que vol dir que "no toquem motos de 49!!!!?? és que els ciclomotors no tenen prou categoria? tranquil·la, vinga anem a buscar el mecànic.
De camí cap al taller torno a intentar posar en marxa la moto sense cap èxit. Després de mitja hora de buscar donat tombs fent una ruta turística que no em venia res de gust i sense trobar el desitjat mecànic faig una trucada al meu company en busca d'auxili. Al cap d'una estona aconsegueix la dreça exacta del taller. Gràcies carinyo!
Arribo al mecànic i li explico el meu problema- Has mirat si tens benzina?
home, soc tonta però no tant penso!-és el primer que he mirat Sr. Mecànic! i em contesta,-és que ara està de moda robar el combustible.
-Vaja, un altre conseqüència de la crisi?- miro l'hora, les 11'30, encara tinc temps de portar-li la moto.
Vinga,torne-mi! passeig amunt a buscar la màquina i passeig avall empenyen-la, vaig arribar suada i esbufegant, perquè per adobar la situació el taller és en mig d'un batibull d'obres i carrers tallats.
El mecànic és mira l'aparell i amb un cop d'ull fa el seu diagnostic....-veus, el que et deia han estirat el cable que porta el combustible al motor, t'han volgut robar la benzina, però no han pogut perquè ara els vehicles porten un dispositiu que si no arranques no baixa.
Ostres, no pot ser, estic farta! en un any que tinc la moto m'han robat tres vegades els retrovisor, me l'han tirat a terra, han rebentat el porta casc i trencat la goma del manillar i ara això!!! Bé, podia haver estat pitjor. A la tarda ja podré anar a recollir-la.
Torno cap a casa, estic cansada i molt emprenyada i encara he de fer tota la feina de casa, el dinar i anar a buscar a la nena. De tornada penso que, si no és molt car potser seria millor llogar un pàrquing i no patir més cada matí per veure que li hauran fet a la moto.
Torno a fer un tomb pels carrers del barri i veig un full enganxat a la paret d'un aparcament dient que es lloguen places, l'apunto, ja trucaré des de casa.
Son les 12'30h tinc mitja horeta per fer els llits, estendre, fer el dinar i passar l'escombra uff! Ja està!
De camí a l'escola truco per preguntar per la plaça de pàrquing, el preu em sembla bé i quedem al vespre per veure'l.
Dinem, tornem a l'escola, torno a casa, recullo la cuina, torno a buscar la nena i vaig a buscar la moto, torno casa fent mil voltes per les obres i vaig a veure el pàrquing, no em costa decidir-me, aquesta nit la moto dormirà segura,... espero, ......... em deixo caure al sofà.....estic cansada i em fan malt els braços d'espitjar la moto, la foscor va envaint la ciutat i jo em vaig relaxant. Demà serà un altre dia.

Apa, ja m'he desfogat!...Ostres quina parrafada m'ha quedat ! :)

dissabte, 4 d’octubre del 2008

Una nova experiència

Vaig entrar al bosc, no sabia per on començar a buscar, no ho havia fet mai i em van donar uns consells, fes-te aigua i pensa per on passaries i on et quedaries, busca llocs que aguantin la humitat i observa atentament el teu voltant.

I així, sense cap pressa, em vaig anar endinsant dins del bosc, amb silenci, observant cada racó, cada pedra, apartant les herbes i les branques amb molt de compte per no fer malbé aquell entorn tant tranquil.

Estirada al terra entre boixos, pins i ginebrons vaig anar trobant bolets de tota mena, era com anar descubrint petits tresors amagats pel bosc.


El temps va anar passant sense adonar-me, atrapada en aquell paratge, respirant els perfums que suraven per l'aire i escoltant el silenci trencat de tant en tant per algún ocell cantaire.

La molsa, d'un verd tendre i lluent em va fer badar uns moments, era flonja i humida i vaig sentir aquell olor a terra mullada que tant m'agrada.

Els bolets seguien apareixent pels racons menys esperats per una principiant en aquesta feina, sota les pedres, entre els troncs dels arbres, tapats per un tou de molsa......però com bona neòfita verge en aquest afers, vaig decidir fotografiar-los en comptes de collir-los tots.......

menys als rovellons.........

que van ser fotografiats, collits, cuinats i menjats amb molt de gust i plaer.


Va estar una experiència primitiva, em vaig sentir com es deuríen sentir els nostres avantpassats més antics quan havíen de buscar els aliments pel bosc. La natura i jo, tot un plaer.

dijous, 2 d’octubre del 2008

Dofins



Sempre m'han sorprès aquests mamifers marins de cara simpàtica i moviments elegants i veient aquestes imatges dels dofins fent anelles d'aire i jugant amb elles, encara els sento més propers.