dissabte, 4 d’octubre de 2008

Una nova experiència

Vaig entrar al bosc, no sabia per on començar a buscar, no ho havia fet mai i em van donar uns consells, fes-te aigua i pensa per on passaries i on et quedaries, busca llocs que aguantin la humitat i observa atentament el teu voltant.

I així, sense cap pressa, em vaig anar endinsant dins del bosc, amb silenci, observant cada racó, cada pedra, apartant les herbes i les branques amb molt de compte per no fer malbé aquell entorn tant tranquil.

Estirada al terra entre boixos, pins i ginebrons vaig anar trobant bolets de tota mena, era com anar descubrint petits tresors amagats pel bosc.


El temps va anar passant sense adonar-me, atrapada en aquell paratge, respirant els perfums que suraven per l'aire i escoltant el silenci trencat de tant en tant per algún ocell cantaire.

La molsa, d'un verd tendre i lluent em va fer badar uns moments, era flonja i humida i vaig sentir aquell olor a terra mullada que tant m'agrada.

Els bolets seguien apareixent pels racons menys esperats per una principiant en aquesta feina, sota les pedres, entre els troncs dels arbres, tapats per un tou de molsa......però com bona neòfita verge en aquest afers, vaig decidir fotografiar-los en comptes de collir-los tots.......

menys als rovellons.........

que van ser fotografiats, collits, cuinats i menjats amb molt de gust i plaer.


Va estar una experiència primitiva, em vaig sentir com es deuríen sentir els nostres avantpassats més antics quan havíen de buscar els aliments pel bosc. La natura i jo, tot un plaer.

13 comentaris:

Striper ha dit...

M'alegra llegir que ho vas passar molt bé i a mes vas respectar la natura.

horabaixa ha dit...

Hola Aigua,

Magnific, com estem acostumats. Aixó d'anar a fotografiar bolets es una nova manera d'entendre-ho. Tan de bó seguís l'exemple.

Precioses les fotos i la narració

Una abraçada.

aigua ha dit...

Jo sempre intento respectar la natura striper ! :)
horabaixa va ser una mena de safari fotogràfic de bolets :)

Assumpta ha dit...

Quina frase més bonica "Fes-te d'aigua" per trobar el millor camí...

I, com tu dius, jeje un autèntic safari fotogràfic :-)

Mmmmmm què bons deurien estar els rovellons ;-))

Abraçades!!

Cesc ha dit...

Anar a buscar bolets sempre és un plaer, et perds pel bosc, disfrutes, estàs entre la natura... què en podríem dir...

M.TeReSa ha dit...

eiiiiii que bons !!!!!
Has fet unes fotografies molt boniques i quina il•lusió fa trobar-los veritat ???
Felicitats per la troballa i també per les fotografies.
Petonsssssssss

mestralet ha dit...

Només fa falta que ens diguis on és el bosc aquest on hi ha aquests rovellons tant macos ;) hehe

aigua ha dit...

A no mestralet!...això es secret professional! ;)

AINA ha dit...

quina bona cistelleta de rovellons, noia!! unes fotos precioses. jo crec que no en trobaria ni que els tingués als morros. soc una mica patata amb això... unes fotos precioses, com sempre.

AINA ha dit...

per cert, es preciosa la cançó de vois sur ton chemin. no l´havia escoltada mai `però es preciosa, preciosa preciosa-

Té la mà Maria - Reus ha dit...

aquest hauria de ser el decàleg del bon buscador de bolets, llàstima que no sigui així i et trobes pel bosc verdaders criminals de la natura, bon post i felicitats, has quedat enganxada a una tradició molt arrelada, la de buscadora de bolets

petons

Toni Bra ha dit...

Una bona mostra del colors de tardor i molt sabrosos.Un plaer visitar el teu blog

Alegria De La Huerta ha dit...

Molt interessant la lliçó amb la que vas començar. Temps de bolets... guai!