Concurs literari quasi més breu de la historia

El Jesús M. Tibau ens torna a convidar a participar en un dels seus jocs literaris....no porta gaires hores de feina :) la extensió màxima i mínima son de dues paraules i el tema és Historia dels Països Catalans. Vinga animeu-vos!

Pista 100 Joc literari

En aquest post aniré posant pistes sobre el llibre.

La persona que ha escrit el llibre és una dona.

100è JOC LITERARI

COL•LABORACIÓ AMB EL 100è JOC LITERARI

El blog Tens un racó dalt del món (http://jmtibau.blogspot.com) arriba avui al 100è joc literari, i per a celebrar-ho em plau col.laborar amb el següent text:


“Fa divuit minuts que el sopar de matrimonis avança en un restaurant mexicà i la senyora Salat ja s’avorreix d’una manera tant ferotge que per encarar les hores que li esperen, decideix fer dues coses: beure una margarida darrera l’altre i imaginar-se que el seu marit no és el seu marit. Ara el seu marit figurarà que és el senyor Crespí i no el senyor Salat. Li agrada el senyor Crispí. Però només perquè no és el seu.”


Es tracta del fragment inicial d’un llibre en concret que heu d’endevinar. Per tal de facilitar-vos la feina us regalo aquesta pista:

-Desde el 30 de Novembre és adicte a la Ginebra.
-Podeu escoltar la seva veu en algunes emissores de ràdio i veure la seva cara sovint per TV3.

Trobareu les instruccions per a participar en aquest joc, a partir del dijous 19 a les 07:30h al blog "Tens un racó dalt del món" (http://jmtibau.blogspot.com)

Podreu obtenir punts per al sorteig mensual que, en aquest cas, és un lot de llibres de Cossetània Edicions, i qui encerti més fragments inicials aconseguirà, a més i sense sortejos, un dels llibres de Tibau dedicat.

que ningú posi la solució en el comentari, ja que el joc perdria la gràcia :) Les solucions les heu d’enviar a jesusimaite@gmail.com

PISTA Nº 3

LA SOLUCIÓ ÉS.............................................!!!!!!!!!!!

Bruna

En Jesús Tibau ens proposa al seu blog un joc molt creatiu. Es tracta d'escriure un text breu inspirat en aquesta imatge..... a veure que em surt!



Era molt aviat i encara no hi havia ningú al parc. Va començar a acaronar el seu cos per poder conèixer tots els seus racons. Les seves formes suaus i arrodonides, escalfades pel sol primerenc del matí el van fer somriure. Llavors la va poder veure, estirant els braços, mandrosa i seductora.Un vent suau jugava amb els seus cabells d'argent mentre ella el mirava divertida.
El jardí feia olor a herba i a terra mullada per la rosada, els moixons cantaven voleiant entre ells i la màgia del moment el feia sentir feliç.
Les rialles d'uns infants el van fer tornar, sospirà i retirà a poc a poc les seves mans del cos de la noia bruna. Va agafar l'arnès del seu gos pigall i va deixar-se guiar cap a casa, no és va girar per acomiadar-se, no li feia falta, ell la podia veure sense mirar.