dijous, 12 de febrer de 2009

Bruna

En Jesús Tibau ens proposa al seu blog un joc molt creatiu. Es tracta d'escriure un text breu inspirat en aquesta imatge..... a veure que em surt!



Era molt aviat i encara no hi havia ningú al parc. Va començar a acaronar el seu cos per poder conèixer tots els seus racons. Les seves formes suaus i arrodonides, escalfades pel sol primerenc del matí el van fer somriure. Llavors la va poder veure, estirant els braços, mandrosa i seductora.Un vent suau jugava amb els seus cabells d'argent mentre ella el mirava divertida.
El jardí feia olor a herba i a terra mullada per la rosada, els moixons cantaven voleiant entre ells i la màgia del moment el feia sentir feliç.
Les rialles d'uns infants el van fer tornar, sospirà i retirà a poc a poc les seves mans del cos de la noia bruna. Va agafar l'arnès del seu gos pigall i va deixar-se guiar cap a casa, no és va girar per acomiadar-se, no li feia falta, ell la podia veure sense mirar.

4 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

moltes gràcies per participar i pel teu relat

Striper ha dit...

Veure sense mirar... Un relat tendre. m'agradat.

Cesc ha dit...

Hauries de fer més relats, et queden genial :)

aigua ha dit...

Gràcies :)