dilluns, 23 de febrer de 2009

Mimosa

" Començava a florir i tot el temps de la florida va ser molt bonica: era una mimosa de les bones, de les de poca fulla de color de cendra i molta boleta petita, i cada branca semblava un núvol groc. Perquè hi ha les que tenen la fulla dura i la flor llarga com un cuc, i més fulla que flor. Amb la claror del fanal les branques de la mimosa va semblar que sortissin d'un cel..."

Aquella paret, aquella mimosa. Mercè Rodoreda


Aquests dies els jardins d'algunes cases son plens de esquitxos olorosos de color groc, i jo me les quedo mirant emvadalida, fan tant de goig!

I ahir el meu ganxet preferit em va fer un gran regal i em va portar un trosset de primavera a casa.

9 comentaris:

Assumpta ha dit...

Ooooh!!! Què maca!!

Un article preciós... amb les paraules de Mercè Rodoreda que tu has il·lustrat a la perfecció amb les teves fotos...

I el teu ganxet es mereix un fort aplaudiment per aquest detall tan maco!! :-))

Cesc ha dit...

Mercè Rodoreda i la mimosa :) bona elecció

Striper ha dit...

Es preciosa , pero que es un Ganxet? Es que soc ignorant i tafaner, petons.

aigua ha dit...

Amic striper ignorant i tafaner :) als de Reus els anomenen "Ganxets" :)

Té la mà Maria - Reus ha dit...

ara en diré una que igual no agradarà, la mimosa amb un gerro a la llarga fa olor de pixum

les fotos molt boniques felicitats

aigua ha dit...

Dins el Planeta aigua la mimosa no farà mai aquesta olor té la mà :)

Eli ha dit...

Que bonica que és....
En fi, crec que no hi ha cap flor, que no sigui bonica....
:-D

horabaixa ha dit...

Hola Aigua,

Avui he fet un passeig per els teus escrits i fotografies. Un altre planeta. Diferent. Encantador.

Una abraçada

Anònim ha dit...

Mirant aquestes mimoses m'ha semblat per un moment sentir la seva olor. Carme.