Nancy

Aquests dies en els que els canals de televisió ens martiritzen amb centenars d'anuncis de joguines he recordat una de les que em va acompanyar en la meva infantesa......què diferent era tot a les hores .....

Una de les meves nines preferides era la Nancy, en tenia una i no set o vuit com la majoria de nenes d'ara que tenen un munt de Barbies.


La meva Nancy anava amb mi a tot els llocs, a la platja, a la muntanya o a jugar a casa de la veina i la meva mare li havia fet vestidets per cada ocasió, fins i tot una disfressa de la novia de Sandokan :)

Ara tenen tantes nines diferentes que la majoria acaben en el fons d'un calaix totes despentinades i mig despullades perdent tot el glamour que porta la novetat.

Aquesta nina va ser desbancada per la Barbie però per mi la meva Nancy, la millor!

Baixa temporal

Aquests son els meus companys no buscats aquests dies...espero perdre'ls de vista molt aviat. La tos no em deixa tranquil·la i tinc pocs moments de treva per descansar, em fan mal les costelles i l'estomac de tant tossir...... em vaig a acabar la infusió amb mel a veure si em calma la picor que tinc a la gola :) fins aviat!

Esperits juganers

Els vaig veure fotografiats en una revista i em van agradar. Durant un temps els vaig estar cercant pels parcs i carrers de Reus sense resultat.

Un dia perseguint la boira per fotografiar-la, els vaig veure de lluny.........

eren en un racó del parc fent una rotllana, aliens al fred i la boira....

em vaig acostar per veure'ls d'aprop......

dolços trapelles, enjogassats i riallers

era un matí humid, els nens eren a escola, però els seus esperits infantils sempre juguen dins dels parcs de pobles i ciutats.



si algun dia els veieu, seieu tranquils en un banc del parc i deixeu passar el temps ......potser els sentireu cantar i riure......

Alphonse Mucha

Avui he tingut l'oportunitat de visitar una exposició d'obres de Alphonse Mucha, es molt recomanable, la podeu veure a la Caixa Fòrum de Tarragona fins el 10 de Gener. L' entrada es gratuïta.

Hi trobareu una petita mostra representativa de la seva extensa obra amb litografies, fotos, cartells i obres originals d'aquest artista de l'Art Nouveau.

Actualment no el coneix molta gent, però en el seu temps (1860-1939) va ser un artista famós , influent i innovador que ha tingut imitadors per tot el món.

Els seus cartells publicitaris son els precursors dels anuncis gràfics actuals.

Les seves al·legories ens transporten a mons onírics, misteriosos i màgics.

No us la perdeu!

Mes informació aquí.

Correfoc nudista!

No tinc paraules per agrair a aquests herois del foc, la gran gesta que faran aquest dissabte 10 d'octubre a Llorenç del Penedes!


Els participants poden portar un mocador, calçat i tanga.

Foto extreta de El Punt

Amb aquesta festa es vol cridar l'atenció sobre els problemes que estan posant amb la nova legislació i les traves que volen imposar als diables per poder utilitzar el foc.
Espero que serveixi d'alguna cosa i podem seguir gaudint dels diables i les besties durant molts anys.
Més informació aquí.

Diada castellera del Mercadal

Ahir a la tarda vaig poder gaudir de ben aprop d'aquesta festa Castellera, la colla Vella i la Jove dels Xiquets de Valls, els Castellers de Vilafranca, els Minyons de Terrassa i els Xiquets de Reus em van fer patir, aplaudir i somriure durant una bona estona.

Al principi ens varem posar lluny per veure tot el conjunt de la plaça, però la espera d'un castell a l'altre s'em feia pesada perquè no veia què feien i el tema de fer fotos també era un problema, doncs sempre sortien caps pel mig :)

Així que varem decidir acostar-nos fins acabar, sense adonar-nos, al peu mateix dels castells.

Allà vaig poder viure en primera fila els nervis i la preparació del castell, els crits del cap de colla i el millor de tot, veure com es fa pinya entre tots per aguantar la construcció i com es barregen els colors de les camises per ajudar a fer fort i alt el castell.

Vinga amunt!

i tots donant força des de baix, - que jo no m'hi vaig posar perquè les meves cervicals no aguantarien!

i veient-ho tant aprop ets sents part de la festa i comences a pujar amb ells......

i a patir quan veus tremolar la torre o veus dubtar la canalla......

i a aplaudir ben fort quan l'enxaneta fa l'aleta...

i segueixes fent força i fent pinya amb tots ells....

i sense adonar-me'n el sol va anar marxant, es va començar a fer fosc, i vaig tornar a casa amb un bon record i amb la imatge dels castells retallats sobre un cel de capvespre blau.

Visca els Castellers!
(aquestes fotos han estat fetes amb comandament a distància, com que una és més aviat baixeta la dificultat per fer fotos entre tanta gent es una mica problemàtica, així que li vaig donar la càmera al meu company, que em passa un parell de pams :) i li vaig anar dient quines imatges volia que em captures.... ho va fer prou bé, gràcies ganxet!)