dimarts, 14 d’octubre de 2008

Dilluns 13

Dilluns 13, dia gris. El dilluns, normalment, ja és un dia antipàtic, no és que li tingui una mania especial, però després del cap de setmana sempre fa una mica de mandra tornar a la rutina i el 13 per molta gent es un número negre i ple de mala sort. (Sort que no era dimarts i 13 !)
No és pot dir que fos un dia de molta mala sort, però si un dia " quilomètric".
Com cada matí dels dies lectius, la meva filla i jo vam anar a buscar la moto per anar al cole, quan es va engegar és va quedar accelerada, va pujar sobre la cera i no la vaig poder frenar, així que em va caure de cantó a terra amb el consecutiu ensurt. Cap problema , aixeco la moto,( és un ciclomotor) amb una mica d'esforç i després d'uns quants intents ufff.... arranca. Vinga amunt, que encara anem bé de temps.
Al cap d'uns quants metres comencen els ofecs de la moto, la preocupació meva, i els nervis de la nena. Som dins d'un pas subterrani amb rampa.-Vinga moto que tu pots, un esforç més vinga-, i jo que començo a moure'm sobre el seient empenyent, com si amb el meu cos pogués fer pujar la moto per aquell rampa....i el moment temut arriba, el ciclomotor és para en mig de la pujada!!!!! horror, pànic!
-Nena, baixa!- la nena que apreta a córrer cap amunt i jo que miro enrere i veig que puja un cotxe....i penso, si va molt de pressa se'm menjarà!!! però es un conductor responsable i va a una velocitat prudent i no em passa per sobre. I la moto que cada vegada em pesa més....
-Nena, ajude'm, empeny amb mi!- uff al final la traiem del mig i un cop apartada intento arrancar un altre cop la moto sense èxit.
Carrego el casc i la motxilla de la nena i vinga, corrents cap a l'escola mentre la nena rondina que farà tard, que té un examen de mates i jo que li dic que tranquil·la que ja li faig un paper, que només farà tard uns minuts, però no es queda convençuda, no vol parar ni perquè li faci la nota, i ja em veieu a mí intentat escriure mentre fem marxa atlètica de bon matí per Reus i amb una lletra horrorosa vaig escriure el primer que em va venir al cap "la moto no va!", (no sé que deu haver pensat la mestra!). Vuit minuts tard arribem a l'escola, -petonets, que vagi bé l'examen, tranquil·la!-
Respiro i freno una mica el pas mentre penso que dimonis li deu passar a la moto...potser és el carburador...no sé, no en tinc ni idea. Arribo on he deixat el ciclomotor i amb ulls molt inexperts faig un cop d'ull a la màquina, no veig res estrany, té combustible però no arranca. Res, serà qüestió de buscar un mecànic proper per poder portar-li.

I comença el meu èxode en busca d'un mecànic proper. Recorro els carrers dels voltants sense gaire èxit, mecànics de cotxes i planxistes els que vulguis però de motos no en veig cap.Vaig a casa i busco per internet, però tots son lluny de on tic la moto, al final recordo un al capdamunt d'un carrer no gaire lluny i m'hi acosto.
-Bon dia, arreglen ciclomotors?
- Ui no, les motos de 49 no les toquem nosaltres.
Vaja- i sap on puc anar per aquí aprop?
-Ui per aquí.....bé, hi ha un mecànic aprop de l'hospital, tocant al Camí de Riudoms.
-Gràcies, molt amable.
Uff!! que vol dir que "no toquem motos de 49!!!!?? és que els ciclomotors no tenen prou categoria? tranquil·la, vinga anem a buscar el mecànic.
De camí cap al taller torno a intentar posar en marxa la moto sense cap èxit. Després de mitja hora de buscar donat tombs fent una ruta turística que no em venia res de gust i sense trobar el desitjat mecànic faig una trucada al meu company en busca d'auxili. Al cap d'una estona aconsegueix la dreça exacta del taller. Gràcies carinyo!
Arribo al mecànic i li explico el meu problema- Has mirat si tens benzina?
home, soc tonta però no tant penso!-és el primer que he mirat Sr. Mecànic! i em contesta,-és que ara està de moda robar el combustible.
-Vaja, un altre conseqüència de la crisi?- miro l'hora, les 11'30, encara tinc temps de portar-li la moto.
Vinga,torne-mi! passeig amunt a buscar la màquina i passeig avall empenyen-la, vaig arribar suada i esbufegant, perquè per adobar la situació el taller és en mig d'un batibull d'obres i carrers tallats.
El mecànic és mira l'aparell i amb un cop d'ull fa el seu diagnostic....-veus, el que et deia han estirat el cable que porta el combustible al motor, t'han volgut robar la benzina, però no han pogut perquè ara els vehicles porten un dispositiu que si no arranques no baixa.
Ostres, no pot ser, estic farta! en un any que tinc la moto m'han robat tres vegades els retrovisor, me l'han tirat a terra, han rebentat el porta casc i trencat la goma del manillar i ara això!!! Bé, podia haver estat pitjor. A la tarda ja podré anar a recollir-la.
Torno cap a casa, estic cansada i molt emprenyada i encara he de fer tota la feina de casa, el dinar i anar a buscar a la nena. De tornada penso que, si no és molt car potser seria millor llogar un pàrquing i no patir més cada matí per veure que li hauran fet a la moto.
Torno a fer un tomb pels carrers del barri i veig un full enganxat a la paret d'un aparcament dient que es lloguen places, l'apunto, ja trucaré des de casa.
Son les 12'30h tinc mitja horeta per fer els llits, estendre, fer el dinar i passar l'escombra uff! Ja està!
De camí a l'escola truco per preguntar per la plaça de pàrquing, el preu em sembla bé i quedem al vespre per veure'l.
Dinem, tornem a l'escola, torno a casa, recullo la cuina, torno a buscar la nena i vaig a buscar la moto, torno casa fent mil voltes per les obres i vaig a veure el pàrquing, no em costa decidir-me, aquesta nit la moto dormirà segura,... espero, ......... em deixo caure al sofà.....estic cansada i em fan malt els braços d'espitjar la moto, la foscor va envaint la ciutat i jo em vaig relaxant. Demà serà un altre dia.

Apa, ja m'he desfogat!...Ostres quina parrafada m'ha quedat ! :)

11 comentaris:

Cesc ha dit...

Si més no, un dilluns mogudet eh... però si no fossin per aquestes coses què en fariem de les rutines :)

Assumpta ha dit...

Noia, t'aplaudeixo i t'admiro!! :-))

Ah!! I espero que la moto hagi dormit bé, tranquil·leta ella i tranquil·leta tu... què ja està bé de "mangants"

Una abraçada!!

Té la mà Maria - Reus ha dit...

tu (una dona en aquest cas) has fet trenta mil coses a le vegada, el home (tots naltros) ens hauriem cagat en tot i no hauriem fet res de res

ets la meva heroïna !!!

petons

dimoniet1960 ha dit...

Ostres... doncs quines aventures per començar la setmana. Amb les poques ganes que hi ha de fer res els dilluns en general ja et va tocar una bona passejada.

Conec la zona aquesta que diues que està plena de forats i obres (més que res perquè visc per allí) i comprenc perfectament com devia ser haver-hi de passar arrossegant la moto. Si anant sense portar res o amb un parell de bosses de la compra ja és tot un handicap passar per aquells carrers ja no et dic res si a sobre has de portar una moto espatllada.

En fi... que tinguis molta més sort en el que queda de setmana!

horabaixa ha dit...

Hola Aigua,

Per primer cop des que entro en el teu blog, he vist un escrit d'estres, sense fotos. No n'estic d'acostumada.

Vaja història però, vaja tute. De totes maneres, quién la sigue, la consigue. T'has fixat del que has estat capaç?

Per cert, l'examen de la nena?

Recuperat i una forta abraçada

mestralet ha dit...

Certament un post ben diferent al que ens tens acostumats. Quin canvi, noia!!
Espero que no li tinguis en compte al 13 d'octubre. Pobret no en té cap culpa ;) A mi és un dia que particularment m'agrada molt hehe

aigua ha dit...

cesc si noi un dia ben distret! :)
Assumpta les dues hem dormit d'una tirada tota la nit! :)
té la mà hahaha no soc cap heroïna jo! :)
Gràcies dimoniet i que et sigui lleu la remodelació del barri :)
horabaixa sempre intento que el planeta aigua sigui un lloc tranquil, positiu i agradable de visitar, però algunes vegades les influencies exteriors fan que l'aigua és torni gris per uns moments,...però només per uns instants :) l'examen va anar bé, gràcies i jo amb "agulletes" però nedant en aigües tranquiles ;)

Fa temps que tinc marcat amb un cor aquest dia al calendari mestralet ;)

Striper ha dit...

Noia quinj dia no , per mi tampoc va ser gaire bo que li farem.

M.TeReSa ha dit...

Bufffffffff!!!!!! ostres quin esgotament.... espero que aixi no sigui el teu dia a dia!!!!
Pero estic d´acord amb el que diu Té la mà maria, per mi tambè ets una heroïna.
Petons bonica no canviis!!!!

P.D. Gracies per la teva felicitaciò, m´ha fet molta iluuuuu!!!!

Chusquitruski ha dit...

Vaig a per un got d'aigua que m'has deixat esgotat!!!!

Joan González ha dit...

UMMMMMMMMMMM...M'AGRADA, UN BON REPOR...

SALUT
JOAN