Quan era petita tenia un somni, que com molts somnis d'infantesa, no es va fer mai realitat. Volia tenir un cavall, aprendre a muntar-lo i recorrer boscos, platges i prats volant sobre ell.
I ara que ja no sóc una nena però que encara conservo il.lusions d'infants, podré fer realitat part d'aquest somni.
4 comentaris:
Que ho disfutis moltissim!!!!!!
Ho disfrutaré cada segon! :)
Hola Aigua,
No hi res millor que anar cumplin els sommis. La satisfacció que comporta supera qualsevol expectativa. Surti com surti.
Que puguis sommiar molt i que ho puguis aconseguir.
Una abraçada
Soc una sommiadora patológica horabaixa :)
Publica un comentari a l'entrada