caminar sense cap pressa observant els arbres i les plantes que ens envolten és un regal
encara varem poder veure algunes roques folrades de molsa
Al cap d'una estona de caminar varem trobar una de les esquerdes que volíem visitar, no sóc escaladora ni espeleòloga, per això, el poder endinsar-me lliurement entre aquelles altes parets i baixar uns 30 metres tranquil.lament va ser tota una experiència.
A mida que vas caminant entre les roques el paissatge s'enfosqueix i notes com va baixant la temperatura.
Impresiona quan aixeques la mirada i veus una roca encastada entre les dues parets, qui sap quants anys fa que és allà!
la llum del sol s'escola dins l'esquerda i el cel sembla més lluny que mai.....
Amb la llum d'una llinterna em vaig atrevir a endinsar-me una mica dins una cova que diuen va ser amagatall de bandolers i lloc de reunions clandestines del General Prim, quantes històries i secrets guarden aquestes roques.....
Em vaig quedar una bona estona escoltant el silenci d'aquell espai tant especial i observant les marques que el pas del temps havia dibuixat sobre aquelles altes parets.
