Son les quatre de la matinada quan una remor greu i sostinguda em desperta, què es? no poden ser trons, potser es el mestral que ens visita....no, no pot ser, si fos ell trucaria a les persianes i no es mouen, que deu ser aquest soroll llunyà....?
Ja dura massa, m'aixeco i miro per la finestra. Plou i fa una mica d'aire. No tinc son i bado mirant per la finestra.
De sobte els veig, arriben altius i arrogants, amb presses, sense saludar, sense acomiadar-se.
El Vent i la Pluja van de festa i inicien un ball frenètic, apassionat i violent. No els importa res, ni el soroll que fan, ni per on passen ni el que deixen darrera.
La Pluja i el Vent comencen una orgia d'aire enbogit i d 'aigua salvatge. Fan volar fulles i papers, trenquen persianes , toldos i branques, arrenquen de socarrel arbres ja grans i tomben parets, contenidors i motos.
Observant darrera la finestra veig la cortina d'aigua passar i el vent fent moure els arbres en totes direccions.
Marxen aviat, han de visitar altres indrets abans que la força els abandoni.
En pocs minuts tot sembla un somni, les gotes d'aigua cauen tranquiles i la nit queda en silenci.
Però quan els carrers es fan clars i vaig a fer un tomb per Reus, les imatges que veig son d'un real malson.....










Tempesta, passió.......calma.....