Trapezi

Ja ha passat un any!!!.Tot i que encara falten uns dies per poder començar a gaudir del circ al carrer, ja tenim el programa per poder fer-nos una idea de tot el que podrem veure pels carrers i places de Reus del 13 al 17 de Maig.
Esperem que aquest any la pluja no ens remulli la festa!.

Exposició de roses a Reus

Durant els dies 25, 26 i 27 d'abril al teatre Bartrina de Reus podem visitar la 62 na Exposició-Concurs Nacional de Roses, organitzat pel Centre de Lectura de Reus.

Veient tantes flors juntes és quant m'anadono de la varietat de roses que hi ha en els nostres jardins, grogues, roses, vermelles, blanques, de dos colors, totes amb el seu nom.... i amb tants olors diferents.....





Un veritable plaer poder observar i olorar a la princesa de les flors.

Disculpeu la qualitat de les fotos, però la llum del teatre no era la més adient per fotografiar.

Les roses de Reus

Els carrers de pobles i ciutats s’han omplert de parades de llibres i de roses de tots colors. M’agrada aquest dia, tot i que no sé dir exactament perquè. M’agrada passejar i badar mirant els llibres i trobar-me roses a cada cantonada, m’agrada veure com la gent surt al carrer fent festiu un dia feiner, m’agrada veure pares i mares comprant llibres als nens i m’agrada veure un avi portant una rosa a la mà.......Tinc tot l’any per comprar llibres i per regalar flors i no m’agraden les cues i les aglomeracions i tot i així, m’agrada aquest dia, és especial, és...... Sant Jordi!Bona diada a tots i totes!

Tot i que per veure roses a Reus no cal esperar al dia de Sant Jordi, en pots trobar repartides per tota la vila .....

Dia de la Terra

Avui 22 d'abril celebrem el Dia de la Terra, crec que no hauria de fer falta que existís aquest dia, que sempre hauríem de tenir cura d'ella, perquè en ella i d'ella vivim, i si no la cuidem nosaltres qui ho farà? però si fan falta dies així per conscienciar la gent de la necessitat de protegir els recursos naturals de la terra, benvingut sigui aquest dia.

Pare
digueu-me què
li han fet al riu
que ja no canta.
Rellisca
com un barb
mort sota un pam
d'escuma blanca.

Pare
que el riu ja no és el riu.
Pare
abans que torni l'estiu
amagui tot el que és viu.

Pare
digueu-me què
li han fet al bosc
que no hi ha arbres.
A l'hivern
no tindrem foc
ni a l'estiu lloc
per aturar-se.

Pare
que el bosc ja no és el bosc.
Pare
abans de que no es faci fosc
ompliu de vida el rebost.

Sense llenya i sense peixos, pare,
ens caldrà cremar la barca,
llaurar el blat entre les enrunes, pare
i tancar amb tres panys la casa
i deia vostè...

Pare
si no hi ha pins
no es fan pinyons
ni cucs, ni ocells.

Pare
on no hi ha flors
no es fan abelles,
cera, ni mel.

Pare
que el camp ja no és el camp.
Pare
demà del cel plourà sang.
El vent ho canta plorant.

Pare
ja són aquí...
Monstres de carn
amb cucs de ferro.

Pare
no, no tingueu por,
i digueu que no,
que jo us espero.

Pare
que estan matant la terra.
Pare
deixeu de plorar
que ens han declarat la guerra.

Joan Manuel Serrat

Dissabte 18 d'abril, caminada per la Boca de la Mina

Foto Planeta aigua

Dissabte 18 d'abril, aigües de Reus ens proposa un passeig per la Boca de la Mina, on l'Anissera que venia anissos per aquests paratges en temps passats, ens explicarà histories d'aquells anys.
Aquí i aquí trobareu més informació sobre aquest acte. (la foto que surt al Reus digital és meva) :)

Primavera a la Boca de la Mina

Avui hem fet un passeig familiar per la Boca de la Mina de Reus i hem tingut una agradable sorpresa, l'indret ha estat arreglat, netejat i pintat i hi han posat unes taules de fusta amb bancs per poder passar una bona estona a la fresca.

L'àvia Roser feia molt temps que no venia i ha estat molt contenta de veure la mina tant ben arreglada (esperem que duri).

Ens ha explicat els seus records d'aquest lloc tant emblemàtic que, segons la data mig esborrada de l'escut del peu de la font, ja hi era el 1811.

Foto: reusantic.com

Encara recorda anar a beure a la font i comprar anissos que desfeien dins un got amb aigua. I en un dia com avui, anar-hi a menjar la mona.

Hem passat un molt bon matí recordant, saludant a la gent que trobavem pel camí, (com abans es feia) i gaudint d'un sol primaveral que feia dies que no veiem.

De tornada cap a casa hem vist dos grups de persones que pujaven a menjar les mones a la vora de la font....com abans

Dessitjo que el passat i el present caminin junts durant molt temps cap el futur i que els que és creuen en el dret d'espatllar aquest magnífic indret es dediquin a fer feines més constructives.

Aigua

Amb pluja o sol sempre és bon dia per escapar-se a passejar per La Mussara i les seves muntanyes.

Ja ho diu el refranyer...... A l'abril aigües mil ! i s'ho estant prenent molt seriosament els senyors de la pluja, perquè el bosc vessa aigua per tots els cantons......

diuen que L'abril mullat fa créixer l'herba per al ramat i que Per l'abril cada gota val per mil i el blat s'estira com un fil

ben veritat que val per mil, les fonts ragen sense parar i l'aigua s'escola entre les roques i pedres omplint les basses dels camps.

Però Rient i plorant, l'abril va passant

i si el Març ventós i l'Abril plujós, fan el Maig florit i formós ens espera un mes de Maig ple de colors i bones olors.

Tendresa

Es van trobar un dia per casualitat, ell caminava pel parc respirant la tarda, ella estava en un racó trista i perduda....

Ell es va acostar a poc a poc i li va donar la mà oferin-li la seva amistat......

Li va parlar dels colors de les flors, dels arbres, del cel, de la pluja i del vent i de la llum de la lluna i dels estels de la nit, ..

li va tornar l'alegria i desde les hores no s'han separat. El seu amor és un amor tranquil, ple de tendresa, somriures i rialles, quan es miren son feliços, no els fa falta res més ......

Si passeu pel Parc Sant Jordi de Reus no deixeu de visitar-los.

Records dels avis

Aquests dies endreçant per casa he trobat un xerrac que tenia guardat de quan els nens eren menuts, un objecte que llavors no em va fer gens de gràcia tenir per casa, pel xivarri que feia i que enseguida vaig fer "desapareixer" sempre hi ha amics sense fills que et regalen joguines sorolloses, haurien d'estar prohibides per motius de salut :)

Parlant amb els avis de Setmana Santa va sortir el tema del xerrac i de les tradicions perdudes.... La mare i àvia Carme explica.....
"La Setmana Santa d'avui no te res a veure amb la d'anys enrere, es clar que parlo dels anys 50, per ex., comença perquè des de dijous, que llavors era Sant fins dissabte, que es deia de Glória, no podien circular els cotxes per la ciutat i si algú ho feia et paraven i havies de justificar-ho.

El Divendres Sant tapaven totes les imatges de les esglésies amb draps morats i la capella dita del Santíssim, la guarnien amb molts palmons i palmes que els fidels hi portaven després d' haver estat beneïdes el Diumenge de Rams, (en dèiem el dia de la Palma) això es deia, o es diu, el Monument, i era costum d'anar a visitar 7 Monuments.

A les portes de les esglésies hi havia dones venent farigola i les masses i els xerracs de fusta.

El divendres a les 7 de la tarde dins l'església es picava amb les masses i es feia sonar el xerrac per recordar l'hora de la mort. (Per cert, el dia de la Palma, per anar a beneir, sobre tot els nens i nenes estrenaven roba i/o sabates, i eren vestits "de diumenge", no com ara que sempre anem arreglats o "desarreglats").
El Dissabte de Gloria es recordava, a les 10 en punt del mati que Jesús ressuscitava, sonaven les campanes a totes les esglésies, els cotxes, que ja podien sortir, tocaven els claxons, els nens baixaven al carrer a picar amb les masses a les portes de fusta, que llavors n'hi havia moltes, i pels terrats i balcons els veïns sortien a picar pots d'alumini, i amb dues tapadores a veure qui feia més soroll. Els bars també havien estat tancats, i els cines nomes hi feien pel·lícules religioses o de la passió de Crist i si en algun reportatge hi sortia alguna escena "inadecuada" quedava la pantalla negre fins passar "el perill".

Després ja per Pasqua de Resurrecció sortien a cantar les Caramelles els grups o Cors d'en Clave ( els primers els va fundar el mestre Anselm Clave amb treballadors cantaires i després s'en van fundar molts ) anaven cantant les cançons en llocs concertats a canvi de diners i menjar per després reunir-se i celebrar-ho.

En temps de Franco havien de demanar molts permisos, per tot, fins i tot per poder fer els assajos setmanals, però els Cors de Clave seguien cantant i en català!!, recordo que un cor que abans de la guerra es deia Cançons i endavant, per exemple es va haver de refundar i es va dir La Barcarola, perquè l'altre nom els hi sonava a subversiu. Després, un mes mes tard, per Pasqua Florida els cantaires feien una sortida de cap de setmana a algun poble de Catalunya i al tornar feien un "pasacalle" ( així ho anomenaven a les hores) pel barri on hi havia la seu social, amb música, que el mateix cor tenia banda de trompetes i tambors, i passaven per una cascada de focs artificials, ah!!, en aquests cors només hi cantaven homes i tant sols ells anaven a l' excursió, la família els anava a rebre i tots contents.

Es clar que aquestes societats durant l'any feien altres trobades familiars, hi havia quadre escènic, feien balls de vermut, etc.Cada agrupació tenia el seu estandart amb el distintiu brodat, molt maco, i quan anaven a cantar portaven uns fanals i una mena de cistella guarnida en un pal llarg, per recollir el que la gent els hi donava. (ara a molts pobles ho fan també sobre tot amb cors de nanus.)

Tornant a la Quaresma i Setmana Santa, els divendres de Quaresma no es menjava carn, i el Divendres Sant es feia a moltes cases el "potatge" de cigrons, espinacs i ou dur, i es feien les torrades de Sta Teresa ( torrijas) això encara hi ha qui ho segueix fent ara."

M'agrada escoltar relats del passat, formen part de la nostra historia i dels records dels nostres grans i crec que és important escoltar-los perquè puguin ser també records de futur.