Temps

Son dies de calor, dies llargs en el que el temps sembla anar mes a poc a poc, nits de marinada vora el mar, Tu, Jo, la llum d'una espelma i el so de les ones ....que més vull?

Xarxes

M'agrada observar-ho tot, però sobre tot m'agrada fixar-me en les coses petites i en els detalls. Potser per això m'agrada fer fotos, després puc tornar a veure les imatges i observar-les mes detingudament.
   Es ben cert que tot es un mon , passejant pel port de Cambrils en un racó hi havia un munt de xarxes, una mateixa paraula per definir un mateix objecte però totes les xarxes eren diferents.

Misteri

No se que passa, últimament tinc visitants molt llunyans i seguidors del blog de mar enllà....algú sap per què passen aquestes coses? Per mi és un veritable misteri! Ja se que és una tonteria, però es que jo no vaig superar mai la fase del "per què"? :)

Hiroshima arrived from blogger.com on "Planeta aigua".

Sofia, Grad Sofiya arrived from blogger.com on "Planeta aigua"

Miami, Florida arrived on "Planeta aigua
Coimbra arrived from blogger.com on "Planeta aigua".
Sangam, Karnataka arrived from blogger.com on "Planeta aigua".
Penang, Pulau Pinang arrived from blogger.com on "Planeta aigua".
Raub, Pahang arrived from blogger.com on "Planeta aigua"
Jakarta, Jakarta Raya arrived from blogger.com on "Planeta aigua"
Mansfield, Nottinghamshire arrived from blogger.com on "Planeta aigua".

Botigues amb passat

M'agrada passejar i badar pels carrers, sempre hi ha llocs interessants per veure i descobrir, espais amb personalitat pròpia que sobreviuen en el temps, com aquestes botigues que es poden trobar tombant pels carrers de Reus un matí de primavera .......

Algunes han adaptat els seus productes a les necessitats actuals, però d'altres semblen haver-se aturat en el temps.....

Aquests llocs donen vida i ambient als nostres carrers, son les botigues de sempre, amb botiguers als que els agrada la seva feina, espais que ens fan sentir com a casa perquè sempre han estat allà i espero que hi estiguin durant molts anys més.

Flors

Ens acompanyen durant tota la vida, ja en el dia del nostre naixement ens regalen els seus colors i un flaire dolç que omple tota la sala......

es regalen per aniversaris, sants i festes senyalades....

les núvies les esperen del seu padrí i les mares en el seu dia i fins i tot en el últim viatge embelleixen el dia més trist.....

La natura ens dona el més senzill dels regals, sempre diferent, sempre especial, efímer, tendre i delicat...les flors que aviat ompliran els prats, els jardins i els balcons i que aquests dies omplen de color la meva llar.

Noves tecnologies

Tots saben que estem en una era en la que les noves tecnologies avancen cada segon, quan surt un producte nou al mercat al cap de dos dies ja està passat de moda i a la que et despistes quan escoltes una conversa de jovenets sobre aquest aparells que fan de tot, ja no saps de que estan parlant.
Però hi ha coses que no canvien per molts anys que passin, gestos que fem sense adonar-nos de tant quotidians com son, accions que feien ja les nostres avies i mares i que ara fem nosaltres i que faran els nostres fills i filles........ coses tant normals com posar fulls de diari a terra després de fregar el pis.
Quantes vegades ho he vist fer a tanta gent diferent i quantes vegades havia jugat amb aquests papers!, amb aquests camins improvisats que es convertien en ponts sobre un cabalós riu, en passarel·les salvadores dins castells tenebrosos o en fantàstiques pistes de patinatge...... per desesperació de la mare.

Vermell cirera

El dissabte ens va convidar a collir cireres, quin gran regal poder agafar els fruits de l'arbre i anar picant fins acabar ben tips! Varem omplir un cistell fins a vessar i miravem l'arbre i encara era plé de cireres!....... Conclusiò....aquell cirerer era un arbre màgic creador de cireres, però això és un altre història.)

Asseguda a terra assaborint el gust de la fruita les observo tant vermelles i arrodonides, pengen de l'arbre com delicats ornaments, com joies d'un roig resplandent.

Canvis

29 abril 2009

31 maig 2009

Que diferent pot ser un mateix lloc depenent de l'època de l'any.......

Que diferent és tot depenent dels ulls amb que mirem......paissatges, persones, situacions.....potser la vida seria més fàcil si fosim tots més empàtics?

Enyorances

Quan el fills son petits i es senten tristos o els passa alguna cosa, s'acosten a tu en busca de consol i saps que amb una abraçada teva en tenen prou per sentir-se segurs i tranquil·litzar-se i això et fa sentir molt bé.

Però avui ha passat una cosa que m'ha fet adonar de que els nens creixen i que ja no els puc protegir com voldria. Avui han atracat al meu fill molt a prop de casa, jo era molt a prop d'ell però no ho sabia i no hi he pogut fer res. Tant aprop i tant lluny a la vegada. I quan ha entrat a casa i m'ho ha explicat plorant l'he abraçat i he sentit que ha crescut, que ja no és un nen petit al que podia envoltar amb els meus braços protectors, em passa un pam ja!, i he estat jo la que en aquell moment m'he sentit petita, no sé qui ha necessitat més aquella abraçada en aquell moment, he sentit impotència i molta ràbia, però dono gràcies perquè no li ha passat res greu i tot ha quedat en un ensurt.

Avui he enyorat aquells dies en que els "petits grans" problemes d'ell jo els podia arreglar amb una abraçada i un somriure i els malsons s'esvaïen .......

Foto de Erni009

T'estimoni de pedra

L'altre dia vaig ser testimoni d'un fet que em va fer pensar en que el camí pel que viatgem per la vida te molt sots i esquerdes amb les que podem ensopegar i caure sense voler.....


Nou del matí d'un dia d'escola. Jo era sobre el meu ciclomotor esperant que grans i petits acabessin de creuar pel pas de vianants, una mare amb un cotxet comença a creuar, la segueix una nena petita de tres o quatre anys, de sobta un cotxe que era aparcat tocant el pas zebra, va començar a fer marxa enrere a poc apoc, pensant que no tenia ningú darrera. Vaig xisclar, però amb el casc ningú em va sentir, el cotxe és va parar a pocs centímetres de la nena, que va seguir caminant sense sentir el perill, la mare no és va donar conta de res i el conductor del cotxe va desaparcar sense saber que podia haver passat una desgràcia.
Van ser segons, però em vaig quedar glassada i em va fer pensar durant una bona estona en quantes vegades la nostra vida haurà estat en perill sense assabentar-nos , o quantes vegades per uns segons haurem canviat de camí sense saber-ho.....

Amb ulls de nena

M'agradaria compartir aquesta imatge amb tots vosaltres, l'ha fet la neva filla de 10 anys i la trobo genial!
Això m'ha fet pensar que hi ha coses que encara veig amb ulls de nena i no ho voldria perdre mai, com avui, que he anat a la biblioteca on han explicat un conte d'un gosset que vivia a Nicaragua "Don Pulgas" i m'he quedat escoltant i picant de mans com un nen més dels que estaven allà asseguts.

El conte l'han explicat alguns col.laboradors de la Fundación El sueño de la Campana. La finalitat que mou la Fundació és la de generar llocs de treball per als habitants de la zona , donant especial rellevància a les dones i als joves. La seva prioritat és aconseguir que el desenvolupament de les persones sigui autònom i autosostenible.

L’eix vertebrador dels projectes de la Fundació és la construcció d’un hotelet en un entorn preciós, anomenat “La Campana”, situat en un “cerrito” a dins del poble de S. Ramón. La seva previsió inicial és la d’acollir unes 45 persones en les seves instal·lacions.

Entorn d’aquest alberg s’aniran desenvolupant diferents actuacions, destinades, totes elles, a aconseguir la finalitat que ens caracteritza: general llocs de treball autosostenibles.

Espero que tinguin molt bona sort en aquest projecte.