
El meu germà el va rescatar d'un contenidor i com que sap que m'agraden els cavalls de cartró me'l va regalar. Em va fer tanta il·.lusió!
Sovint els mirava als aparadors, però sempre hi havien altres prioritats abans que un caprici com aquest. Per fí en tenia un! Va arribar brut, amb un troç del balancí trencat, una mica despintat, amb una orella esberlada i els agafadors enfonsats.
El vaig netejar fins fer-lo brillar, però no em vaig atrevir a restaurar els trossos espatllats. Un dia un amic fuster molt manetes, es va oferir a arreglar el que pogués del cavallet de cartró i se'l va emportar.
Els dies van anar passat.....massa dies fora per un cavall tant petit, vaig pensar jo, però al final el van portar.....el balancí com nou i repintat, els agafadors al seu lloc ben enganxats i l'orella esberlada com nova!
Quan el van portar vaig sentir una olor molt forta, primer vaig pensar que era d'algun producte de reparació, el vaig mirar amb més cura i vaig observar petits detalls que abans no havia vist senyals que no tenia abans, o potser no m'hi habia fixat.....després d'uns dies aquella olor penetrant seguia inpregnant el cos del cavallet......fum! feia olor de fum!!!
Al cap d'uns dies vaig resoldre el misteri. En el taller on tenien el cavall de cartró hi va haver un incendi, es van cremar algunes coses, però al cavallet el van poder salvar de les flames, va quedar tot fumat uns dies i guarda algunes cicatrius d'aquella mala experiència però va sobreviure!
Cavallet de cartró, tendre i suau,
de formes arrodonides i càlids colors.
Portador de somnis, d'històries i jocs,
segueix gronxant dels infants els records.