La Pastoreta

1592......eren temps de penùries i tristor per la gent de Reus, la pesta va aparèixer per aquestes terres portant la pena als seus habitants.

Diu la tradició que el 27 de setembre de 1592, a una jove pastora anomenada Isabel Besora, se li va aparèixer la Verge per dir-li que si la gent de Reus recuperava l'antiga devoció a la Candela, que durant molt temps va cremar a la parroquia, la pesta desapareixeria.

La pastoreta ho va anar a explicar a la gent, però la van pendre per visionaria i no li van fer cas.

Va tornar al lloc on havia vist a la Mare de Déu i aquesta se li va tornar a presentar.

Isabel, entristida, li va dir que el poble no la creia sense proves.

Així va ser com la Verge posar la mà sobre la galta de la pastoreta, fen-li sortir l'imatge d'una rosa.

La jove va ser creguda, es renovà la devoció a la Candela i la pesta desaparegué.

Al lloc on la pastoreta va veure la Verge es va fer una petita capella i més endavant, el Santuari de la Misericòrdia.
Aquest conjunt escultòric de "La Pastoreta" obra de Josep Salvador Jassans , és la darrera obra que l'artista va fer per les seves terres, l'any 2000, i es trova dins el parc que envolta el Santuari de la Misericòrdia.

A la plaça de la Pastoreta hi podem veure un altra escultura de la jove Isabel Besora obra realitzada per Joan Rebull l'any 1951.

La Pèira deth Uelh de la Garona

Fa milers d'anys, els primers habitants del Plan de Beret van aixecar uns quants menhirs.

En un racó del plà, s'aixeca, majestuosa i solitària, una pedra d'uns 2 metres d'alçada, de tres cares, antropomòrfica i escapçada de dalt. És la Pèira deth Uelh de la Garona.

Com m'agradaria viatjar al passat per un moment per poder veure perquè va ser plantat aquest menhir megalític....

És creu que, aquest, marca l'existència d'antics centres funeraris que poden haver estat utilitzats també durant l'edat del Bronze.
Els habitants de la zona expliquen que aquestes planes han estat l'espai on han tingut lloc les reunions més grans de bruixes i fetilleres de la comarca, els coneguts sàbats. En aquestes reunions feien intercanvis de coneixements i beuratges. També diuen les llegendes que aquest paratge era el punt escollit pel diable per sortir desde l'infern i trobar-se amb les magues fosques.

Aquelarre. 1798 . Francisco Goya

Sigui veritat o sigui llegenda, passejar lluny de la gent i la carretera pel plà de Beret te una màgia especial. El cel, la terra i tú.......bé i alguna que altre vaca i cavall.

(Si es va a l'estiu millor anar a primera o última hora de la tarda, el sol crema molt fort tant amunt)

Solstici d'estiu

El solstici d'estiu ens porta la nit més curta de l'any i el Foc, l'Aigua i la Terra s'omplen de rituals màgics......

El Foc, és un dels protagonistes de la nit.

És tradició saltar la foguera per purificar-se, acostar als nens a les flames per prevenir els mals, utilitzar les cendres per guarir malalties de pell, trepitjar les brases, i cremar objectes i mobles vells per renovar-se i deixar enrere els mals esperits.


L'Aigua. Qui es banyi al mar o al riu a mitjanit, purificarà el seu cos i qui es renti la cara i els cabells amb l'aigua de la rosada tindran bellesa assegurada tot l'any, la nit de Sant Joan totes les aigües tenen virtuts guaridores.

La Terra també ens regala herbes màgiques si les collim aquesta nit, farigola, romaní, herba de Sant Joan, la berbena.....totes tenen propietats especials aquesta nit.

Si entreu en un bosc cerqueu una clariana i potser podreu veure un grup de bruixes, follets, nimfes i altres essers màgics ballant al voltant d'una foguera.


O potser veureu alguna dona d'aigua observant com ballen un grup de fades.....

Que passeu una bona i màgica nit!!

Triptòlem

A la plaça Joan Rebull de Reus,"perduda" entre el brogit dels cotxes,la remor de la ciutat i la grisor de l'asfalts, hi ha una font amb una escultura.

L'escultura es Triptòlem de l'artista reusenc Joan Rebull (Reus, 1899 – Barcelona, 1981) i mostra una representació del mite grec sobre l’origen de l’agricultura ,inpirada en un famós relleu d’Eleusis.

La font disenyada per Enric Llimona, s’inspira en la Rosa de Reus.Les cinc plataformes representen els cinc pètals de la flor. És un homenatge a Reus i a la seva comarca, simbolitza la ciutat com a capital cultural i centre de comarca agrícola.

Segons la llegenda ,Demèter ,deessa de l’agricultura, tenia una filla, Persèfone que va ser raptada per Hades, deu del món subterrani, per convertir-la en la seva dona.
Quan Demèter ho sabè abandonà l’Olimp i marxà a Eleusis fen-se passar per una vella.Començà a cuidar els dos fills del rei, Demofom i Triptòlem. Demèter va voler convertir en Deu a Demofom, cubrin-lo amb nectar i ambrosia, i passant-lo cada nit per sobre de les brases per cremar la seva part mortal.No va poder acabar el ritual perquè, Metanira, la mare del nen, al veure el petit sobre el foc, va cridar espantada.
La deessa es va manifestar com a divinitat i va demanar que li fesin un temple on es va retirar molt enfadada.La vegetació va deixar de creixe i els homes es morien de gana.
Zeus ,cansat de tot plegat, demanar a Hades que deixes tornar a Perséfone, ell va accedir però abans li va fer menjar grans de magrana, la fruita dels morts, qui la provava ja no podia surtir mai del món subterrani.Pero Persèfone nomes havia menjat sis grans. Així va poder viure sis mesos al món dels morts amb Hades i sis mesos al món dels vius. Simbolitzant, la llavor que penetra profundament en la terra fins que germina, brota i torna a sortir a la llum del sol.

Demèter fa que any rera any, quan Persèfone torna, es cubreixi la terra de flors.
La deessa, abans de tornar a l’Olimp va donar al jove príncep Triptòlem , en presència de Persèfone, unes espigues de blat i un carro tirat per dracs alats, amb el què havia de recórrer el món tot ensenyant als homes a llaurar i sembrar la terra.

Dones d'aigua

Les dones d'aigua són uns éssers femenins que habiten als indrets d'aigua dolça. En trobem als rius, llacs, gorgs, estanys, fonts, balmes... Com a pobladores de l'aigua posseeixen tota la seva virtut: simbolitzen la fecunditat, la vida; talment com l'aigua fa créixer les plantes i permet viure als homes.


John Collier


A les dones d'aigua els agrada emmirallar-se amb el reflex dels estanys a les nits de lluna plena. Són uns éssers nocturns, els entusiasma que la llum de les estrelles els acaroni el rostre i faci lluir els seus cabells daurats o pèl rojos. Els seus ulls verd maragda o blau profund brillen quan, a les nits que l'astre lunar fa el ple, dansen plegades i insinuen el seu cos nu entre tuls transparents sinuosos.


Gustave Klimt

Les dones d'aigua també anomenades aloges, goges, encantades , païtides, nimfes de llacs o fades tenen una joventut eterna. Malgrat no ser immortals, poden viure més de mil anys essent sempre tan boniques com les coneixem i sense perdre mai cap facultat que les caracteritza.

Arthur Rackham

Les aquàtiques tendeixen a agrupar-se en petits grups i defensen molt el seu territori.

Son innocents, dotades d'una autoestima molt alta i orgulloses de la seva beutat. Són bones dones, i procuren portar riquesa i benestar pel voltant dels llocs on viuen. Intenten no tenir cap mena de relació amb els mortals, però no sempre és així i aquests sovint en resulten malparats.

John William Waterhouse

Explica la llegenda que l'amo de Can Prat un capvespre, passant pel Gorg negre de Gualba, va veure una dona d'aigua mentre es pentinava, i se'n va enamorar perdudament. Li va declarar el seu amor i ella l'advertia del risc que corria, però tant va fer-se pesat, que es van casar i la goja va esdevenir mestressa de Can Prat. van tenir un fill i una filla. Un dia discutint sobre si era millor plantar moresc o blat ell li va retreure que no entenia res de cultius essent com era dona d'aigua. Immediatament es va arrepentir, però ja era tard, havia dit en veu alta la veritable natura d'ella. La dona va fugir corrents cap al Gorg Negre. No la va veure més, però a les nits la dona tornava al mas i acotxava els seus fills i les llagrimes , al caure, es tornaven perles, que l'amo recollia sense arribar mai a imaginar d'on venien.