El dissabte ens va convidar a collir cireres, quin gran regal poder agafar els fruits de l'arbre i anar picant fins acabar ben tips! Varem omplir un cistell fins a vessar i miravem l'arbre i encara era plé de cireres!....... Conclusiò....aquell cirerer era un arbre màgic creador de cireres, però això és un altre història.)
Asseguda a terra assaborint el gust de la fruita les observo tant vermelles i arrodonides, pengen de l'arbre com delicats ornaments, com joies d'un roig resplandent.
Verdes, morades o negres, en el seu punt just de maduresa.......dolces com la mel, boníssimes.
Reconec que és un fruit que he descobert tard, a casa sempre en menjaven però de petita el seu color i aspecte no m'agradava gens.De fet el que ens mengem no és el fruit de la figuera, sinó el contenidor del fruit , el fruits són les boletes dures que és veuen a la foto, la figa guarda dins seu centenars de flors , més curios és com son fecundades, ho podeu llegir al blog amics arbres-arbres amics http://amicsarbres.blogspot.com/2008/06/la-figa-i-lhimenpter.html, és molt interesant.
Vinga, segur que Setembre te moltes més coses bones!
i temps de possar color després d'un dia gris.....
com?..... fent una macedònia amb maduixes......
taronjes i plàtans....
una mica de sucre.....i ja la tenim apunt!
Bon profit!
