Boira a la Mussara

 Es temps de primavera, encara que no ho sembli, passejant entre les boires de La Mussara, silenci trencat pel cant del ocells i per les nostres passes....pau...

Surt el Sol!

Fora mandra! val la pena aixecar-se d'hora, encara que sigui festa, per contemplar un moment tant màgic com aquest.....

La Cova de les Gralles.

A Capafons, al fons del Barranc de la Font Nova, prop de la font de la Llúdriga hi ha aquest magnífic i per  mi màgic i misteriós paratge.......

els camins costeruts i humits amb rocs i troncs folrats de molsa em fan pensar en contes de follets i fades......

aviat la veig al fons com tancant el paisatge..... la Cova de les Gralles....després de tants dies de pluja l'aigua
es deixa caure per seguir el seu camí riu avall....

mes màgia....la porta d'entrada a la bauma és un estret triangle entre grans rocs freds i humits.....

un altre món......

Foto cedida per meteoprades.net

...... l'aigua cau amb força xocant contra les roques,  l'aire em porta perles d'aigua que em mullen la cara i els cabells, fa fred, però no m'importa, per mi es un fantàstic regal que em fa estimar cada vegada més la terra...

enguany la primavera està sent generosa, omplint de camins d'aigua tots els paratges, tot es verd i net i les flors esquitxen els prats de lila, groc, vermell i blanc.

                                                                                         

Vespre d'octubre

Les tardes de tardor es fan curtes però encara et regalen vespres de postal.....

Setembre

Aquest calorós agost ens deixa i setembre arriba amb ruixats i aires refrescants, ja veurem com seguirà.... però de moment ens porta un descans als dies de xafogor i a les nits d'insomni. 

 Avui visitant l'Albiol, es respirava un aire net que convidava a seure a escoltar el silenci i a contemplar el cel de principis de setembre.

Mars

Mar d'aigua.......

mar de núvols.....els dos em transmeten molta tranquil·litat i instants de felicitat.....

Passeig per Ulldemolins

Després de tants dies de fred em venia tant de gust una passejada pel bosc!. Així que em agafat la motxilla amb quatre coses i la càmera de fotos, que no pot faltar mai, i cap a Ulldemolins falta gent!

Hem passat per un indret amb zona d'acampada on hi ha l'ermita de Santa Magdalena.

i on aquesta oca no a parat d'emetre sons cridaners, tot i que ha tingut el detall de callar i posar-se be perquè li  pogués fer la foto :)

 per un altre camí hem anat a l'ermita de Sant Antoni i Santa Bàrbara.

.......shhhhh.....(aquest personatge que es feia el dormit segur que es un follet del bosc que vigila que els visitats com jo no molestin gaire en aquest espai natural)....

i després hem anat en busca del riu Montsant tot passant per camins on monumentals conglomerats em feien aixecar els ulls constantment, cosa que m'ha fet ensopegar més d'una vegada.

L'aigua i el vent han anat erosionant aquestes muntanyes fent curioses "escultures" com aquesta que rep el nom de "Els tres jurats" (es veu que fa referència als tres jurats que fa temps formaven el consell del poble d'Ulldemolins)

al final hem arribat al nostre destí i no m'ha decebut gens, un indret d'aigües transparents on hem pogut gaudir una bona estona de la tranquil·litat del moment i del cant dels ocells.

Els peixos s'han acostat a replegar les engrunes de pa a les que els hem convidat.......també he tingut un altre visitant que no ha estat tant ben rebut per tots :). Ha estat un bon dia.

Siurana

Allà dalt és Siurana, aspra i ardida,

ben arrapada a la salvatge altura,

coronada d'espais, d'abims cenyida,

tota daurada i negra de vellura.

Dels carrerons sota la volta dura,

l'aire té una quietud esfereïda,

sols enllà, vora el cingle, una exquisida

prada es va alçant vers l'església obscura.

Des de Siurana es veuen soledats;

ella és una impassible sobirana,

dominant els voltors i els espadats.

I prega i jura, i amenaça a estones;

i només pot finir l'aspra Siurana, 

desfeta en rocs per carregar les fones. 

Josep Carner

Temps per gaudir.

La calor comença a apretar però encara be de gust seure sota l'ombra d'un arbre a gaudir d'un paisatge com aquest...el pantà de Siurana amb el seu blau intens ens convida a una estona de relax mentres el Montsant magestuos ens vigila des de el fons.

Gelart....

Sempre he volgut anar a veure els glaciars, mes aviat el to de blau que agafen alguns d'ells, però mentre espero el moment adequat, vaig en busca de les aigües que el fred d'aquests dies han convertit en  glaç.

L'aigua líquida i l'aigua glassada compartint el mateix riu.

El fred també ha vestit amb cristalls de gel les branques i plantes que ha trobat pel voltant creant art gelat efímer però preciós.

Perspectiva

Avui passejant per Sant Feliu de Pallerols he anat a parar a aquest carrer estret i la meva ment m'ha portat records escolars, de quan em feien fer dibuixos "en perspectiva", cosa que no m'agradava gens, encara que he de reconèixer que en directe aquestes perspectives tenen més encant.

Horta de Sant Joan

Feia molt temps que tenia ganes de visitar Horta de Sant Joan i aquest cap de setmana he pogut tenir un primer tastet d'aquesta terra que m'ha sorprès molt positivament.

 Des de el poble és pot gaudir d'aquesta preciosa vista de la Muntanya de Santa Barbara amb el convent de la Mare de Deu dels Àngels més conegut com a convent de Sant Salvador d'Horta.

Des de aquest lloc és pot veure el poble tot i que a la foto no es veu gaire bé pel contrast de llum. He promès tornar a aquest lloc on es respirava molta pau i tranquil·litat, però que la forta calor no em va deixar gaudir del tot.

Horta de Sant Joan té racons de postal, portes de fusta, carrers estrets i porxats ens transporten a temps medievals i ens conviden a seure per descansar una estona.

La plaça porticada de l'església  també és molt bonica, llàstima que era  plena de cotxes que no em van deixar fotografiar-la.
Espero poder tornar a la tardor quan la calor no apreti i em permeti passejar tranquil·lament per aquest preciosos carrers i paratges.

Siurana

Els últims dies de primavera em demanen una passejada vora l'aigua i ell em crida des de el turó tacat de pedra vermella.....

així que pugem a visitar Siurana, no puc contar les vegades que he passejat pel poble però sempre em sorprenen els seus carrers empedrats i els seus racons florits,

i la font que en dies calorosos et convida a veure un bon glop d'aigua mentre olores les roses que l'adornen.

seguim el passeig i arribem a un balcó natural, el vent fa córrer els núvols que de tant en tant amaguen el sol i  donen un descans a les nostres acalorades ànimes....

el pantà escampa el seu mantell blau sota els nostres peus

El paisatge ens atrapa i ens reté asseguts sobre les roques durant una bona estona, els temps s'atura, no hi ha cap pressa......

Buscant la primavera

Si!!!!! és Ella!!!! ha costat però al final l'he trobat. L'Hivern aquest any no volia marxar però sembla que a la fi la senyoreta Primavera l'ha fet fora.