dijous, 26 de gener del 2012

Siurana



Allà dalt és Siurana, aspra i ardida,

ben arrapada a la salvatge altura,
coronada d'espais, d'abims cenyida,
tota daurada i negra de vellura.


Dels carrerons sota la volta dura,
l'aire té una quietud esfereïda,
sols enllà, vora el cingle, una exquisida
prada es va alçant vers l'església obscura.

Des de Siurana es veuen soledats;
ella és una impassible sobirana,
dominant els voltors i els espadats.

I prega i jura, i amenaça a estones;
i només pot finir l'aspra Siurana, 
desfeta en rocs per carregar les fones. 

Josep Carner

4 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

Siurana, el meu racó dalt del món, i ara insubmissament famós

Assumpta ha dit...

Quina foto tan maca!! No conec Siurana, però aquests espadats impressionen!!

Carner, traductor de Dickens, per cert :-))

aigua ha dit...

a naltrus ens agrada anar-hi quan no hi ha gent, els caps de setmana es horrorós! :)

aigua ha dit...

No ho sabia això Assumpta :) sempre aprenem coses noves :)