Siurana

Allà dalt és Siurana, aspra i ardida,

ben arrapada a la salvatge altura,

coronada d'espais, d'abims cenyida,

tota daurada i negra de vellura.

Dels carrerons sota la volta dura,

l'aire té una quietud esfereïda,

sols enllà, vora el cingle, una exquisida

prada es va alçant vers l'església obscura.

Des de Siurana es veuen soledats;

ella és una impassible sobirana,

dominant els voltors i els espadats.

I prega i jura, i amenaça a estones;

i només pot finir l'aspra Siurana, 

desfeta en rocs per carregar les fones. 

Josep Carner

Temps per gaudir.

La calor comença a apretar però encara be de gust seure sota l'ombra d'un arbre a gaudir d'un paisatge com aquest...el pantà de Siurana amb el seu blau intens ens convida a una estona de relax mentres el Montsant magestuos ens vigila des de el fons.

Siurana

Els últims dies de primavera em demanen una passejada vora l'aigua i ell em crida des de el turó tacat de pedra vermella.....

així que pugem a visitar Siurana, no puc contar les vegades que he passejat pel poble però sempre em sorprenen els seus carrers empedrats i els seus racons florits,

i la font que en dies calorosos et convida a veure un bon glop d'aigua mentre olores les roses que l'adornen.

seguim el passeig i arribem a un balcó natural, el vent fa córrer els núvols que de tant en tant amaguen el sol i  donen un descans a les nostres acalorades ànimes....

el pantà escampa el seu mantell blau sota els nostres peus

El paisatge ens atrapa i ens reté asseguts sobre les roques durant una bona estona, els temps s'atura, no hi ha cap pressa......

La Mare de Déu de l'Aigua

Passejant pels voltants de Siurana hem pogut gaudir d'aquesta fantàstica imatge del pantà ple d'aigua.

He deixat passar el temps mirant els reflexes de les muntanyes, els núvols i els arbres sobre l'aigua.....

i hem decidit seguir carretera amunt fins arribar al petit poble de Siurana un lloc que m'agrada visitar de tant en tant per poder fruir de les bones vistes i del singular paissatge d'aquest indret.

L'Església romànica de Santa Maria presideix el poble des de dalt d'un turonet.

Una curiositat que m'ha agradat molt saber és que Santa Maria de Siurana és coneguda popularment com a Mare de Déu de l'Aigua, perquè els pagesos anaven a demanar-li que plogués -Santa Maria de Siurana deu-nos aigua, si convé!- i és tradició reunir-se el dissabte més proper al 9 de maig al voltant de l'església per cel·lebrar el Jubileu.

Més informació aquí

Aquest any no caldrà demanar gaires aiguats perquè anem ben servits d'aigua...... tot i que unes pluges de tant en tant per refrescar i netejar l'ambient no estarien gens malament.