Roses

Avui es el seu dia, roses blanques, vermelles, grogues, blaves, taronges i fins i tot negres, flors de totes les mides i amb diferents olors però totes elles son  un veritable  plaer pels sentits.

Que passeu un bon dia de Sant Jordi !!

                    Fotos fetes a  l'  Hort d'Iglésies de La Selva del camp.

 

La Cova de les Gralles.

A Capafons, al fons del Barranc de la Font Nova, prop de la font de la Llúdriga hi ha aquest magnífic i per  mi màgic i misteriós paratge.......

els camins costeruts i humits amb rocs i troncs folrats de molsa em fan pensar en contes de follets i fades......

aviat la veig al fons com tancant el paisatge..... la Cova de les Gralles....després de tants dies de pluja l'aigua
es deixa caure per seguir el seu camí riu avall....

mes màgia....la porta d'entrada a la bauma és un estret triangle entre grans rocs freds i humits.....

un altre món......

Foto cedida per meteoprades.net

...... l'aigua cau amb força xocant contra les roques,  l'aire em porta perles d'aigua que em mullen la cara i els cabells, fa fred, però no m'importa, per mi es un fantàstic regal que em fa estimar cada vegada més la terra...

enguany la primavera està sent generosa, omplint de camins d'aigua tots els paratges, tot es verd i net i les flors esquitxen els prats de lila, groc, vermell i blanc.

                                                                                         

Detalls

Temps de vacances, per alguns, temps per passejar, temps per badar, temps per observar, temps per pensar....

Abans....després

Tot té un abans i un després, no té perquè ser millor o pitjor, però ben segur que serà diferent i tot dependrà dels ulls amb els que ens ho mirem.........

Buscant la primavera

Si!!!!! és Ella!!!! ha costat però al final l'he trobat. L'Hivern aquest any no volia marxar però sembla que a la fi la senyoreta Primavera l'ha fet fora.

Conectant....

No feia gaire bon dia però tot i així hem decidit fer una sortida familiar amb entrepans i carmanyoles per connectar amb la terra que ens envolta.

Hem anat a visitar els paratges que envolten els molins paperers de Tarrés, a Alcover, un lloc que estan arreglant i deixant molt bonic i endressat.

Cada raconet te un encant especial que et convida a passejar pels voltants del molí o a seure a descansar i gaudir del moment.

Desprès de fer un cop d'ull al cel i veure que no plouria de moment, hem decidit anar a caminar una mica fins al Niu de l'Àliga, un lloc del que havia sentit a parlar molt però que encara no havia visitat mai.

Tot observant els regals de la natura i desprès de més d'una hora d'agradable camí hem arribat
a un dels gorgs del riu Glorieta

i hem pogut gaudir d'aquest preciós paratge, el Niu de l'Àliga.


Ha estat un plaer seure una estona sobre una pedra vora el riu net i transparent i escoltar el so de l'aigua caient entre les roques folrades de molsa, un bon regal desprès de la caminada i un bon lloc per conectar amb la natura.

Flors

Ens acompanyen durant tota la vida, ja en el dia del nostre naixement ens regalen els seus colors i un flaire dolç que omple tota la sala......

es regalen per aniversaris, sants i festes senyalades....

les núvies les esperen del seu padrí i les mares en el seu dia i fins i tot en el últim viatge embelleixen el dia més trist.....

La natura ens dona el més senzill dels regals, sempre diferent, sempre especial, efímer, tendre i delicat...les flors que aviat ompliran els prats, els jardins i els balcons i que aquests dies omplen de color la meva llar.

Bon Nadal!

Fred i llums al carrer,
i al pessebre el caganer.

Neules, cava i torrons,
nadales, versos i canelons.

Una gran festa farem,
i a Jesús adorarem!

En família el Nadal passarem
i molta gresca i disbauxa farem.

Al Tió germans i cosins picarem,
i confits i llaminadures menjarem.

P.F.C



Us desitjo de tot cor que passeu tots unes Bones Festes plenes de pau i felicitat.

(el poema el va escriure el meu fill i he volgut compartir-lo amb qui el vulgui llegir)

Diversitat

Totes pertanyen al mateix regne, però cada una d'elles és única ........

...... diferents colors........

...... diferentes formes.........

..... diferentes llavors.......

...... diferents olors.......

...... diferents tamanys.......

...... però totes son flors i totes ens regalen la seva bellesa amb l'esclat de la primavera .

La Mare de Déu de l'Aigua

Passejant pels voltants de Siurana hem pogut gaudir d'aquesta fantàstica imatge del pantà ple d'aigua.

He deixat passar el temps mirant els reflexes de les muntanyes, els núvols i els arbres sobre l'aigua.....

i hem decidit seguir carretera amunt fins arribar al petit poble de Siurana un lloc que m'agrada visitar de tant en tant per poder fruir de les bones vistes i del singular paissatge d'aquest indret.

L'Església romànica de Santa Maria presideix el poble des de dalt d'un turonet.

Una curiositat que m'ha agradat molt saber és que Santa Maria de Siurana és coneguda popularment com a Mare de Déu de l'Aigua, perquè els pagesos anaven a demanar-li que plogués -Santa Maria de Siurana deu-nos aigua, si convé!- i és tradició reunir-se el dissabte més proper al 9 de maig al voltant de l'església per cel·lebrar el Jubileu.

Més informació aquí

Aquest any no caldrà demanar gaires aiguats perquè anem ben servits d'aigua...... tot i que unes pluges de tant en tant per refrescar i netejar l'ambient no estarien gens malament.

Primavera?

No sé si és l'hivern que no vol marxar o és la primavera que està una mica mandrosa.....
Fa dies que que la primavera s'amaga, per això he decidit portar una mica de color al meu balcó

Potser si la Senyoreta Primavera escolta aquesta cançó s'anima a tornar aviat......

20 de Març

M'hauria agradat estar despert

aquell matí que amb un vestit verd

entre uns bladars

ell va arribar.

Venia xiulant, com un infant.

Tenia plenes d'ocells les mans

i cel amunt

els anava escampant.

El voltaven les abelles.

Duia un barret de roselles

i a la bandolera

em duia la primavera

el vint de març.

M'hauria agradat estar despert

o haver deixat els balcons oberts

i en el meu son

intuir com...,

teules i branques s'omplen de nius

i el roc eixut torna a mullar-se al riu

i el crit agut

d'una perdiu.

I del conill la mirada

i olorar la matinada

que a la bandolera

ens va dur la primavera

el vint de març.

M'hauria agradat estar despert.

Jeure damunt d'un roc com un lluert

de panxa al sol

i amb un flabiol,

i haver sortit a rebre'l com cal

i guarnir amb flors de paper els portals

com si fos temps

de carnaval.

Però aquell matí jo dormia

tranquil, perquè no sabia

que a la bandolera

em duia la primavera

el vint de març.

Joan Manuel Serrat

Si voleu escoltar la cançó millor que atureu la música que sona de fons al blog :)