El silenci

Era dins d'una cambra amb parets platejades de metall. Ella dormia amb un son tranquil, amb la seguretat que et dona estar dins de casa, en un lloc conegut i proper. Però aviat es va trencar la pau, les parets es van començar a moure amb moviments secs, com els batecs d'un cor gegant i un aire fred s'anava escolant per tota la cambra.
"Allò" seguia colpejant les parets del dormitori deixant marques bonyegudes sobre el fred metall. Va començar a sentir por i a tremolar de fred , es va amagar sota els llençols i va tancar els ulls, no s'atrevia a mirar, el so era molt fort i no paraven de donar cops, va sentir el seu alè gelat.....

De sobte alguna cosa m'ha fet despertar del mal son.....el silenci, un silenci total, ja no corre el vent pels carrers, ja no sacseja violentament els cansats arbres, ja no fa tremolar persianes ni finestres, s'ha cansat de molestar i a marxat per unes hores........ silenci........

M'arrauleixo sota la manta i escolto el silenci, la cambra torna a estar en calma i jo m'adormo amb un somriure.

Viatge al passat

Sempre he pensat que estaria bé poder viatjar al passat per unes hores i poder veure com han variat els paissatges, les ciutats i els pobles i com vivien els nostres avantpassats....hi ha un lloc a Barcelona on pots veure l'interior d'una famosa casa de principis del segle XX i per una estona respirar el passat......tot i que aquesta casa és molt moderna per aquella època......



Al terrat les xemeneies guerreres ens vigilan de reüll i guaiten imponents tota la ciutat

qui ha dit que el reciclatge és cosa del segle XXI ?

desde el terrat es pot veure l'espaios celobert que dona molta claretat a l'interior de l'edifici

A les golfes es rentava i estenia la roba i Gaudí va donar una situació perfecte a les finestretes, distribuïdes en diferents nivells perquè entrés prou llum a tot l’espai i alhora hi circulés aire constantment.

El pis de que visitem està situat a la quarta planta de l'edifici, té una superfície total de 569 metres quadrats i representa la llar d'una família burgesa barcelonina del primer terç del segle XX. Reconstruint-lo íntegrament, han conservat la destinació original de cadascuna de les estances (rebedor, sala d'estar, menjador, dormitori, despatx, habitació dels nens, banys, cuina, rebost, dependències del servei, etc.), amb mobles i complements de l'època.

a la sala de planxar tot es apunt per començar la feina

però la minyona es veu que aquell dia tenia festa

m'encanta aquesta aigüera de marbre!

un tren de metall, un joc de l'oca, un puzzle

un cavall de cartró, un tricicle de ferro amb seient de fusta i una nina de porcelana esperen els infants de la casa

telèfons sense tecles? i on és l'ordinador?......

Aquesta familia no s'està de res! esquí, equitació, caça, ciclisme.......

falten algunes fotos, la cuina econòmica, el lavabo, l'entrada a la casa......si teniu oportunitat visiteu l'edifici, visiteu un trocet de passat.

Temps de boira

Son temps emboirats els que estem vivint..... un bon dia arriba i s'escola entre les muntanyes i s'escampa per les planes i camps, per pobles i ciutats.....

deixant una estela de gebre per arreu on va passant.....

el seu alè gelat s'exten lentament i com una teranyina va embolcallant i atrapant tot el que toca

el regne de la boira comença, tot és fred, trist i fosc....

tot és gris.....

Però per sobre de la boira sempre hi ha el Sol

i quan surt els Sol tornen els colors més vius que mai .......i les angoixes i les pors s'en van.

Blanca Mussara

La Mussara es vesteix d'hivern amb un mantell blanc i fred. La solitud del paratge ens envolta i la neu verge ens convida a passar....
Respiro.....el campanar encara és al seu lloc, vigilant el seu espai.....

la bassa està gelada, espero que les granotes que hi canten a la primavera estiguin ben amagades!

La neu comença a caure sense pressa, voleiant suaument sobre el paissatge mussarenc.

Tot es blanc, humit i fred però la màgia del moment ens té ben atrapats.

El sol apareix mandrós darrera els núvols

però marxa aviat i el gris del cel i el blanc de la neu tornen a pintar el paissatge d'hivern.

Marxem escoltant el so sec de les nostres petjades trepitjant la neu....... ha estat un matí

que mai oblidaré.

A jugar!

Els Reis m'han portat un joc per construir una màquina per fer salut!!!!

però quan he vist les instruccions no he tingut gens clar com acabaria tot plegat,

potser la podré muntar o potser inventaré una nova màquina...

Després de treure tots els cargols i peces de les bosses i embalatges, hem començat el trencaclosques i despres d'una estoneta.....

...prova superada!!!! l'aparell ja m'espera amb els braços oberts per començar a cremar tots els brous, pollastres, canelons, dolços i torrons d'aquestes festes Nadalenques.

Vinga a jugar!!!!! i moltes gràcies al meu estimat rei....