Espectacular, tant la musica com les imatges.... la frase "un mar de núvols" aquí agafa tot el seu significat.
divendres, 28 de gener del 2011
dimecres, 26 de gener del 2011
Gelart....
Sempre he volgut anar a veure els glaciars, mes aviat el to de blau que agafen alguns d'ells, però mentre espero el moment adequat, vaig en busca de les aigües que el fred d'aquests dies han convertit en glaç.

L'aigua líquida i l'aigua glassada compartint el mateix riu.
El fred també ha vestit amb cristalls de gel les branques i plantes que ha trobat pel voltant creant art gelat efímer però preciós.

L'aigua líquida i l'aigua glassada compartint el mateix riu.
El fred també ha vestit amb cristalls de gel les branques i plantes que ha trobat pel voltant creant art gelat efímer però preciós.

diumenge, 16 de gener del 2011
Mar de boira
Mar d'aigua, mar de sal, mar de sorra, mar de pedres, mar d'herba .......... mar de boira..... Es una sensació molt especial la d'anar viatjant dins la boira, amb el fred humit que entra dins el cos i et gela l'ànima i de sobte sortir a la llum i veure el cel clar d'un blau net i lluent i meravellar-te amb la visió mentre et deixes acaronar per l'escalfor del sol d'hivern.
dilluns, 10 de gener del 2011
Hymne à l' Amour (Edith Piaff)
Fa poc vaig veure un reportatge sobre la vida de Edith Piaff que em va frapar molt, va tenir una vida molt intensa en tots els sentits i totes les seves cançons tenen la força que ella transmetia.
En 1948, mentre està en una gira triomfal per Nova York, viu la història d'amor més gran de la seva vida amb un boxejador francès d'origen algerià, Marcel Cerdan, que va guanyar el campionat mundial de pes mig el 21 de setembre de 1948 i va morir en un accident d'avió el 28 d'octubre de 1949 en el vol de París a Nova York, a les Açores, en el que viatjava per anar al seu encontre. Abatuda pel sofriment, Édith Piaf pren, per calmar el seu dolor, fortes dosis de morfina. Cantarà el seu gran èxit Hymne à l'amour i igualment Mon Dieu, a la seva memòria. i, a més, aquest festeig va originar la pel·lícula Édith et Marcel.
(Extret de Viquipèdia)
El cel blau
veure'l enfonsat
tot el món sentir que s'ha acabat
res em fa si tu m'estimes
jo me'n ric del món sencer.
Si l'amor emplena els meus matins
si el meu cos tremola prop del teu
no conec ja que és tristesa.
Amor meu: doncs si tu ets ben meu.
Correré per tot el món
seré un pobre vagabund
si tu vols que sigui així.
Aniré a cercar la lluna
robaré i faré fortuna
si tu vols que sigui així.
Deixaré pàtria i destí
no veuré més als amics
si tu vols que sigui així.
Es podran mofar de mi
res em fa
jo me'n riuré
si tu vols que sigui així.
I si un jorn
la vida et treu de mi
res és trist
si tu m'estimes
la mort vindrà
a buscar-me a mi,
i tindrem tots dos l'eternitat
en el blau de tota immensitat
en el cel serens caminen
els que Déu sap que s'estimen.
En 1948, mentre està en una gira triomfal per Nova York, viu la història d'amor més gran de la seva vida amb un boxejador francès d'origen algerià, Marcel Cerdan, que va guanyar el campionat mundial de pes mig el 21 de setembre de 1948 i va morir en un accident d'avió el 28 d'octubre de 1949 en el vol de París a Nova York, a les Açores, en el que viatjava per anar al seu encontre. Abatuda pel sofriment, Édith Piaf pren, per calmar el seu dolor, fortes dosis de morfina. Cantarà el seu gran èxit Hymne à l'amour i igualment Mon Dieu, a la seva memòria. i, a més, aquest festeig va originar la pel·lícula Édith et Marcel.
(Extret de Viquipèdia)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)