dijous, 17 de setembre del 2009
Sabors del passat
Hi ha olors i sabors que et porten records, alguns bons i altres dolents. En aquest cas han estat bons, de joventut.... records del passejos pel camp després d'un matí de pluja estiuenca, respirant la frescor de la tarda, sentint l'olor a terra mullada i a herba humida i recollint i menjant móres entre rialles i esgarrinxades.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
8 comentaris:
Doncs ara que tot recordant has menjat ja no es tant del pasat.
Ostres noia, quina foto!! és magnífica!!
Crec que no he menjat mai mores, al menys així, recollides... ai, no sé... potser sí que n'he menjat però fa uns mil anys, no ho recordo massa :-)
Em portes just a moments que he viscut, quins records eh :)
L'altra dia vam anar tot caminant fins al Salt... i Déu n'hi do les que en vam acabar menjant de mores!!!
Osti quins bons moments!. La foto és genial, has enxampats tot el procés de maduració en un sol gotim! :-OOO.
Hola Aigua,
L'olor i el sabor. La resta ve per si mateix.
Una abraçada
striper el temps corra massa i tot present es converteix en passat :)
Doncs encara hi ets a temps Assumpta, cultiu natural i salvatge total! :) i gràcies.
hi tant Cescs m'agrada recordar sense buscar els records :)
Bon profit! el Salt, una sortida que tenim pendent miquel :)
Gràcies Asimetrich :)
I si tanques els ulls millor horabaixa :)
A mi m'ha passat una cosa semblant fa uns dies, sota una figuera amb una colla de nens, les meves germanes i jo... Els records de quan nosaltres erem els petits i petites, i els grans els tiets i tietes.
Tot triant quina figa em menjaré,...
Publica un comentari a l'entrada