Despres de tres mesos de delicada cura per part del meu estimat pagès, els tomaquets son apunt per ser assaborits, no ha estat una gran collita, la calor no ha ajudat gens al dos inexperts horticultors :) es veu que la temperatura perfecta pel bon creixement d' aquesta planta es troba en els 25º durant el dia i entre 15 i 18º durant la nit, per sota dels 12º, que no és el cas, es para el creixement, i entre 30 i 35º hi ha problemes en la polinització, el polen es torna estéril.
Tot i aquestes dificultats la mini-collita ha arribat a bon fi, ha estat una nova experiencia hi n'he tret una conclusió, "el nostre balcó no és el millor lloc per tenir un hortet" :)
Això si, eran molt dolcets i ecològics, però no gaire sostenibles perquè el meu pagès particular no els volia regar amb aigua de l'aixeta, pel clor, i com que no ha plogut i no hem pogut recollir aigua de pluja, han estat regats amb aigua embotellada!
Fins la propera collita!
6 comentaris:
Ostres que fort !!! doncs si que deurien estar bons, i tan !!!!
Donen ganes de probarlos, pensa en nosaltres la propera collita, val?
un petonassssssssss
Ai, quina il·lusió!!! :-)))
Si estic aquí mirant aquest parell de tomàquets i amb un somriure d'orella a orella...
És igual que no sigui un sistema massa sostenible jeje i la gràcia que fa poder-los menjar? I tan vermellets que són :-) Se'm fa la boca aigua!! :-))
amb aigua mineral? Coi, són uns tomàquets dignes de ser servits al Bulli aquests. Molt bona aquesta sèrie del mini-hort urbà! :-)
No me he pogut resistir he fotut caixalada als tomacas.
Dit així sembla com si us haguessiu passat dies i dies asseguts davant la tomaquera... En sabeu tots els detalls, tècnics, estètics, cromàtics,... del tema de les temperatures jo suposo que encara era més controlat... Bon profit
Tinc uns amics que fan el mateix i els surt bastant bé la cosa :)
Publica un comentari a l'entrada