divendres, 17 de juliol del 2009

Aigua i verd

Molta gent marxa per desconnectar. Jo he marxat per connectar i gaudir dels paisatges de la Vall d'Aran.

Diferents tons de verd ens envolten i les imponents muntanyes canvien de color amb el pas del dia.

Els rius recullen les fredes aigües del desglaç que s'escolen per tots els racons de la vall

i que fan que tot el paisatge sigui d'un verd net i tendre.

Aigua i verd, verd i aigua...... i de banda sonora el cant dels ocells, el brogit de l'aigua corrent i saltant per arreu i el so de les fulles quan dansen amb el vent.
Cada racó de la Vall d'Aran és un regal pels sentits, olor a aire net, a herba, a terra humida.... Pots escoltar sons tan lleugers com la caiguda d'una fulla o quedar-te atrapat entre el fort soroll d'un salt d'aigua. Tocar la molsa flonja i enfonsar la ma en les fredes aigües.......

i respirar fons..... i recordar el verd i l'aigua........

diumenge, 12 de juliol del 2009

6è Aplec de La Mussara entre boira

Petita crònica matinal.
Ja ho té això La Mussara, la boira la visita sovint i li agrada tant l'indret que si queda hores i hores, no té cap pressa a marxar.
La festa ha començat amb una Missa al costat de la bassa, la falta de sol ha fet que és pogues seguir la ceremonia sense passar calor.

En aquesta imatge podem veure a l'esquerra l'alcalde de Vilaplana amb algunes persones que van viure a La Mussara.

Despres de Missa s'ha fet l'acte simbòlic de plantar un arbre, un om,...... la vida segueix a La Mussara.

Els grallers han fet ballar una estona als gegants de Siurana devant de l'església de Sant Salvador.

i tot seguit ha sonat el flaviol i els sardanistes han començat la dança.

La boira venia i marxava fent desaparèixer i aparèixer el campanar del poble. Tot i que feia molta humitat i xafogor i a les estones de sol el barret era d'agrair, els sardanistes han ballat les sardanes interpretades per la Cobla Jove de Reus i Ciutat de Reus.

Ha estat un matí diferent, en un lloc molt especial....

divendres, 10 de juliol del 2009

6è Aplec de La Mussara

Aquest diumenge 12 d'agost es fa el 6è aplec de La Mussara, amb Missa a muntanya, al pla de les Airasses

i durant tot el dia ballada de sardanes amb les cobles Reus Jove i Ciutat de Reus.Una bona manera de reviure el passat i no deixar morir les nostres tradicions.
Aquí teniu el programa de la diada.


Un dia per poder gaudir de l'aire lliure, d'unes espectaculars vistes i de bona gent!

dilluns, 6 de juliol del 2009

Concert en directe

Avui al matí m'han despertat amb els seus cants, parelles de caderneres volaven juganeres amunt i avall, de tant en tant s'aturaven en un arbre just davant del meu balcó i m'obsequiaven amb els seus alegres refilars.



Ha estat un dolç despertar.....

dilluns, 29 de juny del 2009

El campanar

Dia 29 de Juny, Sant Pere, festa Major de Reus, ens hem animat a pujar al campanar de la Prioral de Sant Pere ......
uffff....és molt alt no? vols dir que podrem....que hi ha moltes escales!!

som-hi amunt! ....i vinga a pujar i a girar amb les escales de cargol, quin mareig!

Però poder veure Reus desde una altra perspectiva ha valgut la pena i tot i que pujant feia molta calor ens hi hauriem quedat una bona estona per aquelles alçades........


Quan erem al costat mateix d'una de les campanes han tocat els quarts i deu n'hi dó com sonen de fort!

Ens ha agradat força l'experiència i ja hem dit que el proper any repetirem!

diumenge, 28 de juny del 2009

Mini-hort urbà Cap 3

Aigua informant desde el mini-hort urbà d'un balcó de Reus.
Els enciams estan guanyan terreny als pobres ravenets que lluiten amb força per tirar amunt i trovar la llum del sol, les tomaqueres no tenen cap problema i han començat a sortir les flors, esperem que s'obrin i tirin endavant!



Un primer pla d'un dels enciams fet pel Senyor pagès que cuida l'hortet amb moooolt d'amor.

dimecres, 24 de juny del 2009

Foc

La foguera cremava i jo no podia deixar de mirar-la. Les flames allargassades volien tocar la lluna i cada vegada creixien més, era un instant hipnòtic i em vaig perdre entre les flames.....

Em vaig acostar a poc a poc i vaig veure amb sorpresa que podia tocar les flames sense cremar-me. Sense adonar-me'n em vaig trobar dins la màgica foguera, les seves flames eren tèbies i acariciaven la meva pell amb suavitat, una brisa càlida m'envoltava i em feia sentir en pau......
El soroll dels petards em va fer tornar al món real i recordant aquella sensació vaig pensar que la vivència real més semblant que he tingut ha estat passejar per la platja de la mà de la persona estimada.....