Mimosa

" Començava a florir i tot el temps de la florida va ser molt bonica: era una mimosa de les bones, de les de poca fulla de color de cendra i molta boleta petita, i cada branca semblava un núvol groc. Perquè hi ha les que tenen la fulla dura i la flor llarga com un cuc, i més fulla que flor. Amb la claror del fanal les branques de la mimosa va semblar que sortissin d'un cel..."

Aquella paret, aquella mimosa. Mercè Rodoreda


Aquests dies els jardins d'algunes cases son plens de esquitxos olorosos de color groc, i jo me les quedo mirant emvadalida, fan tant de goig!

I ahir el meu ganxet preferit em va fer un gran regal i em va portar un trosset de primavera a casa.

"El dia de la truita"

Dijous gras, el dia de la truita, la botifarra d'ou i la coca de llardons.

Es un bon dia per fer truites amb el que tinguem a la nevera, de carxofa, de carbassó, de mongetes amb botifarra, de formatge, de pebrot i pernil, de bolets........

La botifarra d'ou no pot faltar a taula aquest dijous gras.

i per postres....una coca de llardons ensucrada, esquitxada de pinyons......

No deixem perdre les tradicions dels nostres avis. Visca el Dia de la truita!

Quin regal!

Avui he anat a comprar quatre cosetes per casa, uns gots, uns draps de cuina.... he badat una estona per la botiga, m'agrada mirar aquells prestatges plens de plats, gots, estris de cuina, potets, imants per la nevera........ i desenes d'objectes que no serveixen de gaire.
Quan he pagat m'han fet aquest obsequi tant....tant....no tinc paraules, però un regal és un regal i li he agraït educadament a la amable caixera el detall.

Quan he arribat a casa he obert el pot i.............. (cliqueu la foto i veureu el que m'he trobat) .


No tots tenim la mateixa sort que tu Assumpta :)

Carnaval

Ja el tenim aquí! El Carnaval ja ha arribat!
Princeses, fades i follets, pallassos, fantasmes i frares, polítics, animadores, indis i supermans, grans i petits, sortiran al carrer a lluir el seu vestuari i a fer gresca i riure una estona, que en els temps que corren bona falta que fa !













Tot i que han passat molts anys i han canviat moltes coses les carrosses i les disfresses segueixen omplint els carrers de la ciutat com abans......

Barca del Carnaval de Reus de 1908. Postal del P. Puig


Carro Egipci del Carnaval de Reus - Foto de l'Amadeu Valveny Fuguet. Començaments del segle XX.
Tassa xinesa del Carnaval de Reus del 1908 - Postal del P. Puig

Ou del Carnaval de Reus del 1908 - Postal del P. Puig


Balls de Carnaval a la plaça del Mercadal de Reus - Fototeca de Reus, "Fons Històric 1900"

Que tingueu bon Carnaval a qui el visqueu de prop!

Gràcies a Lo Consueta per deixar-me les fotos.

Bruna

En Jesús Tibau ens proposa al seu blog un joc molt creatiu. Es tracta d'escriure un text breu inspirat en aquesta imatge..... a veure que em surt!



Era molt aviat i encara no hi havia ningú al parc. Va començar a acaronar el seu cos per poder conèixer tots els seus racons. Les seves formes suaus i arrodonides, escalfades pel sol primerenc del matí el van fer somriure. Llavors la va poder veure, estirant els braços, mandrosa i seductora.Un vent suau jugava amb els seus cabells d'argent mentre ella el mirava divertida.
El jardí feia olor a herba i a terra mullada per la rosada, els moixons cantaven voleiant entre ells i la màgia del moment el feia sentir feliç.
Les rialles d'uns infants el van fer tornar, sospirà i retirà a poc a poc les seves mans del cos de la noia bruna. Va agafar l'arnès del seu gos pigall i va deixar-se guiar cap a casa, no és va girar per acomiadar-se, no li feia falta, ell la podia veure sense mirar.

La bòbila Sugranyes

Arreu de terres catalanes hi podem veure unes esveltes torres solitàries, algunes han quedat fora vila i altres ja forman part del paisatge urbà. Edificis del passat i monuments del futur. A les afores de Reus hi ha una d'aquestes altes xemeneies, que forma part de la bòbila Sugranyes.

Està bastant feta malbé, però encara ens podem fer a la idea de com era aquest antic forn de ceràmica de principis del S. XIX.



L'interior de la bòbila està molt bruta, però des de fora encara veiem les cavitats que es feien servir per coure els objectes de ceràmica.

Hi ha un projecte per rehabilitar-la i fer un centre d'interpretació de ceràmica. La planta poligonal concèntrica al voltant de la fumera serà un espai d'exposicions i en la part inferior es farà un recorregut explicant el procés de producció de la ceràmica.

Esperem que el projecte tiri endavant i aviat poguem gaudir d'un nou espai històric per recordar el nostre passat.

T'estimoni de pedra

L'altre dia vaig ser testimoni d'un fet que em va fer pensar en que el camí pel que viatgem per la vida te molt sots i esquerdes amb les que podem ensopegar i caure sense voler.....


Nou del matí d'un dia d'escola. Jo era sobre el meu ciclomotor esperant que grans i petits acabessin de creuar pel pas de vianants, una mare amb un cotxet comença a creuar, la segueix una nena petita de tres o quatre anys, de sobta un cotxe que era aparcat tocant el pas zebra, va començar a fer marxa enrere a poc apoc, pensant que no tenia ningú darrera. Vaig xisclar, però amb el casc ningú em va sentir, el cotxe és va parar a pocs centímetres de la nena, que va seguir caminant sense sentir el perill, la mare no és va donar conta de res i el conductor del cotxe va desaparcar sense saber que podia haver passat una desgràcia.
Van ser segons, però em vaig quedar glassada i em va fer pensar durant una bona estona en quantes vegades la nostra vida haurà estat en perill sense assabentar-nos , o quantes vegades per uns segons haurem canviat de camí sense saber-ho.....