els camins costeruts i humits amb rocs i troncs folrats de molsa em fan pensar en contes de follets i fades......
aviat la veig al fons com tancant el paisatge..... la Cova de les Gralles....després de tants dies de pluja l'aigua
es deixa caure per seguir el seu camí riu avall....
mes màgia....la porta d'entrada a la bauma és un estret triangle entre grans rocs freds i humits.....
un altre món......
Foto cedida per meteoprades.net
...... l'aigua cau amb força xocant contra les roques, l'aire em porta perles d'aigua que em mullen la cara i els cabells, fa fred, però no m'importa, per mi es un fantàstic regal que em fa estimar cada vegada més la terra...
enguany la primavera està sent generosa, omplint de camins d'aigua tots els paratges, tot es verd i net i les flors esquitxen els prats de lila, groc, vermell i blanc.
2 comentaris:
Mare meva!!! Però si això és "aquí al costat"... Quina bellesa! ;-))
No sé si ho he dit alguna vegada... crec que sí, però és igual hehe. Tinc una amiga de Capafons, ja li comentaré com n'és de maca la seva terra!! ;-))
Que n'es d'espectacular i maca la naturalesa !!!
Publica un comentari a l'entrada