A les vuit del vespre vem anar al mar. Desde el turonet es veia la caleta i el mar obert tocant el cel d'estiu.Vaig respirar l'aire amb olor de mar i vaig somriure.
Trepitjant ja la sorra, els últims banyistes van marxar, la platja per nosaltres sols....tot un luxe.
L'aigua estava molt tranquil.la, quieta i transparent. Vaig entrar molt a poc a poc per no remoure el fons, em podia veure els peus trepitjant la sorra i petits peixos que passaven prop meu. El meu cos anava sumergin-se dins el mar mentres em relaxava els sentits esgotats per la calor del dia.Enfonsada just treient el nas per poder respirar, em vaig deixar bressolar per l'aigua platejada, mentres el sol s'anava amagant darrera les muntanyes i els pocs núvols que hi havien al cel passaven del blanc al groc, del groc al taronja i del taronja al vermell en uns minuts. 
Mirant l'horitzó, el mar, ara daurat i el cel esquitxat amb núvols ataronjats, vaig deixar que els meu ulls s'omplissin d'aquests colors, mentres el mar em seguia acaronant aquell vespre d'estiu.
És tradició saltar la foguera per purificar-se, acostar als nens a les flames per prevenir els mals, utilitzar les cendres per guarir malalties de pell, trepitjar les brases, i cremar objectes i mobles vells per renovar-se i deixar enrere els mals esperits.
els nostres avantpassats han tornat a Reus per unes hores i ens han fet reviure un temps no gaire llunyà en el que la plaça Mercadal s'omplia de parades de verdures, ous, aviram...
personatges del passat i del present han conviscut durant unes hores i ens han fet veure que algunes coses no han cambiat tant.
els camps es vesteixen de verd....
i les flors esquitxen els prats....
