Pluja....

Va ser poca estona, però ahir a la tarda la pluja, els trons i els llamps van visitar Reus.

i em vaig quedar mirant com queia l'aigua tant esperada, com si fos una gran cosa, com si mai hagues vist ploure. Com camvien els valors de les coses depenen de les circumstàncies.....

Elles també ho van agrair...

Torna aviat.....

Petits plaers

La vida et dona petits regals com aquests....


et treus les sabates.....

seus a la platja mentres respires, observant el bateg de les ones.....




mires com les ones salten prop teu....


passeges per la sorra.....






respires.....



mires al cel i ets perds darrera un estel....

i t'omples els ulls de blau...

Dones d'aigua

Les dones d'aigua són uns éssers femenins que habiten als indrets d'aigua dolça. En trobem als rius, llacs, gorgs, estanys, fonts, balmes... Com a pobladores de l'aigua posseeixen tota la seva virtut: simbolitzen la fecunditat, la vida; talment com l'aigua fa créixer les plantes i permet viure als homes.


John Collier


A les dones d'aigua els agrada emmirallar-se amb el reflex dels estanys a les nits de lluna plena. Són uns éssers nocturns, els entusiasma que la llum de les estrelles els acaroni el rostre i faci lluir els seus cabells daurats o pèl rojos. Els seus ulls verd maragda o blau profund brillen quan, a les nits que l'astre lunar fa el ple, dansen plegades i insinuen el seu cos nu entre tuls transparents sinuosos.


Gustave Klimt

Les dones d'aigua també anomenades aloges, goges, encantades , païtides, nimfes de llacs o fades tenen una joventut eterna. Malgrat no ser immortals, poden viure més de mil anys essent sempre tan boniques com les coneixem i sense perdre mai cap facultat que les caracteritza.

Arthur Rackham

Les aquàtiques tendeixen a agrupar-se en petits grups i defensen molt el seu territori.

Son innocents, dotades d'una autoestima molt alta i orgulloses de la seva beutat. Són bones dones, i procuren portar riquesa i benestar pel voltant dels llocs on viuen. Intenten no tenir cap mena de relació amb els mortals, però no sempre és així i aquests sovint en resulten malparats.

John William Waterhouse

Explica la llegenda que l'amo de Can Prat un capvespre, passant pel Gorg negre de Gualba, va veure una dona d'aigua mentre es pentinava, i se'n va enamorar perdudament. Li va declarar el seu amor i ella l'advertia del risc que corria, però tant va fer-se pesat, que es van casar i la goja va esdevenir mestressa de Can Prat. van tenir un fill i una filla. Un dia discutint sobre si era millor plantar moresc o blat ell li va retreure que no entenia res de cultius essent com era dona d'aigua. Immediatament es va arrepentir, però ja era tard, havia dit en veu alta la veritable natura d'ella. La dona va fugir corrents cap al Gorg Negre. No la va veure més, però a les nits la dona tornava al mas i acotxava els seus fills i les llagrimes , al caure, es tornaven perles, que l'amo recollia sense arribar mai a imaginar d'on venien.

Somnis d'infants.

Quan era petita tenia un somni, que com molts somnis d'infantesa, no es va fer mai realitat. Volia tenir un cavall, aprendre a muntar-lo i recorrer boscos, platges i prats volant sobre ell.
I ara que ja no sóc una nena però que encara conservo il.lusions d'infants, podré fer realitat part d'aquest somni.

Planeta blau

El nostre planeta és blau...no deixem que deixi de ser-ho!

Passejant per terres d'Alcover

Fotos - Planeta aigua

Que gran és la nostra terra, oi?

Passejant per aquestes terres vaig trobar un vestigi d'un passat no gaire llunyà en el temps, però molt llunyà tecnològicament.


Son els molins de Tarrés, situats al mas de Forès. Formen tres construccions esglaonades a la riba esquerra del riu Glorieta, en la confluència de la vall de l'Albiol i la del Glorieta. La resclosa està situada al límit en el terme de Mont-ral, sota el mas de Xarrumba. Tots tres aturats desde abans de 1905.


L'aigua passa per aquest aqüeducte i la fa arribar fins els tres molins.

queia força aigua!

Ès un lloc molt tranquil, res a veure amb el tràfeg que hi devia haver anys enrera.

Al fons, dalt la muntanya, hi ha el poble de Mont-ral.

Aquest és el seu campanar.

Buscant la posta de sol

Sortint de Marçà, cap a Colldejou ,ens sorprèn el contrast del vermell de la terra i el verd de les noves fulles que creixen...la primavera ha arribat.

Foto - Planeta aigua

al peu de la Mola de Colldejou uns grans "ventiladors" ens vigilen, fent girar sense parar els seus llargs braços blancs.......

Foto - Planeta aigua

desenes de gegants eolics creadors de vents........la imaginació es lliure al planeta aigua!

Foto - Gepec

Video - Planeta aigua

el màgic moment arriba, el sol es pon darrera les muntanyes i comença l'espectacle, en uns minuts el cel es vesteix de colors..taronges,vermells i grocs es barregen per uns instants,és molt bonic, però tant breu...respires, somrius , saps que demà hi haurà un altre funció.

Foto - Planeta aigua

no t'ho perdis...