Ell es va acostar a poc a poc i li va donar la mà oferin-li la seva amistat......
Li va parlar dels colors de les flors, dels arbres, del cel, de la pluja i del vent i de la llum de la lluna i dels estels de la nit, ..
li va tornar l'alegria i desde les hores no s'han separat. El seu amor és un amor tranquil, ple de tendresa, somriures i rialles, quan es miren son feliços, no els fa falta res més ......
Aquests dies endreçant per casa he trobat un xerrac que tenia guardat de quan els nens eren menuts, un objecte que llavors no em va fer gens de gràcia tenir per casa, pel xivarri que feia i que enseguida vaig fer "desapareixer" sempre hi ha amics sense fills que et regalen joguines sorolloses, haurien d'estar prohibides per motius de salut :)
Parlant amb els avis de Setmana Santa va sortir el tema del xerrac i de les tradicions perdudes.... La mare i àvia Carme explica.....
"La Setmana Santa d'avui no te res a veure amb la d'anys enrere, es clar que parlo dels anys 50, per ex., comença perquè des de dijous, que llavors era Sant fins dissabte, que es deia de Glória, no podien circular els cotxes per la ciutat i si algú ho feia et paraven i havies de justificar-ho.
El Divendres Sant tapaven totes les imatges de les esglésies amb draps morats i la capella dita del Santíssim, la guarnien amb molts palmons i palmes que els fidels hi portaven després d' haver estat beneïdes el Diumenge de Rams, (en dèiem el dia de la Palma) això es deia, o es diu, el Monument, i era costum d'anar a visitar 7 Monuments.
A les portes de les esglésies hi havia dones venent farigola i les masses i els xerracs de fusta.
El divendres a les 7 de la tarde dins l'església es picava amb les masses i es feia sonar el xerrac per recordar l'hora de la mort. (Per cert, el dia de la Palma, per anar a beneir, sobre tot els nens i nenes estrenaven roba i/o sabates, i eren vestits "de diumenge", no com ara que sempre anem arreglats o "desarreglats").
El Dissabte de Gloria es recordava, a les 10 en punt del mati que Jesús ressuscitava, sonaven les campanes a totes les esglésies, els cotxes, que ja podien sortir, tocaven els claxons, els nens baixaven al carrer a picar amb les masses a les portes de fusta, que llavors n'hi havia moltes, i pels terrats i balcons els veïns sortien a picar pots d'alumini, i amb dues tapadores a veure qui feia més soroll. Els bars també havien estat tancats, i els cines nomes hi feien pel·lícules religioses o de la passió de Crist i si en algun reportatge hi sortia alguna escena "inadecuada" quedava la pantalla negre fins passar "el perill".
Després ja per Pasqua de Resurrecció sortien a cantar les Caramelles els grups o Cors d'en Clave ( els primers els va fundar el mestre Anselm Clave amb treballadors cantaires i després s'en van fundar molts ) anaven cantant les cançons en llocs concertats a canvi de diners i menjar per després reunir-se i celebrar-ho.
En temps de Franco havien de demanar molts permisos, per tot, fins i tot per poder fer els assajos setmanals, però els Cors de Clave seguien cantant i en català!!, recordo que un cor que abans de la guerra es deia Cançons i endavant, per exemple es va haver de refundar i es va dir La Barcarola, perquè l'altre nom els hi sonava a subversiu. Després, un mes mes tard, per Pasqua Florida els cantaires feien una sortida de cap de setmana a algun poble de Catalunya i al tornar feien un "pasacalle" ( així ho anomenaven a les hores) pel barri on hi havia la seu social, amb música, que el mateix cor tenia banda de trompetes i tambors, i passaven per una cascada de focs artificials, ah!!, en aquests cors només hi cantaven homes i tant sols ells anaven a l' excursió, la família els anava a rebre i tots contents.
Es clar que aquestes societats durant l'any feien altres trobades familiars, hi havia quadre escènic, feien balls de vermut, etc.Cada agrupació tenia el seu estandart amb el distintiu brodat, molt maco, i quan anaven a cantar portaven uns fanals i una mena de cistella guarnida en un pal llarg, per recollir el que la gent els hi donava. (ara a molts pobles ho fan també sobre tot amb cors de nanus.)
Tornant a la Quaresma i Setmana Santa, els divendres de Quaresma no es menjava carn, i el Divendres Sant es feia a moltes cases el "potatge" de cigrons, espinacs i ou dur, i es feien les torrades de Sta Teresa ( torrijas) això encara hi ha qui ho segueix fent ara."
M'agrada escoltar relats del passat, formen part de la nostra historia i dels records dels nostres grans i crec que és important escoltar-los perquè puguin ser també records de futur.
Si voleu escoltar la cançó millor que atureu la música que sona de fons al blog :)
caminar sense cap pressa observant els arbres i les plantes que ens envolten és un regal
encara varem poder veure algunes roques folrades de molsa
Al cap d'una estona de caminar varem trobar una de les esquerdes que volíem visitar, no sóc escaladora ni espeleòloga, per això, el poder endinsar-me lliurement entre aquelles altes parets i baixar uns 30 metres tranquil.lament va ser tota una experiència.
A mida que vas caminant entre les roques el paissatge s'enfosqueix i notes com va baixant la temperatura.
Impresiona quan aixeques la mirada i veus una roca encastada entre les dues parets, qui sap quants anys fa que és allà!
la llum del sol s'escola dins l'esquerda i el cel sembla més lluny que mai.....
Amb la llum d'una llinterna em vaig atrevir a endinsar-me una mica dins una cova que diuen va ser amagatall de bandolers i lloc de reunions clandestines del General Prim, quantes històries i secrets guarden aquestes roques.....
Em vaig quedar una bona estona escoltant el silenci d'aquell espai tant especial i observant les marques que el pas del temps havia dibuixat sobre aquelles altes parets.
