Carnaval

Ja el tenim aquí! El Carnaval ja ha arribat!
Princeses, fades i follets, pallassos, fantasmes i frares, polítics, animadores, indis i supermans, grans i petits, sortiran al carrer a lluir el seu vestuari i a fer gresca i riure una estona, que en els temps que corren bona falta que fa !













Tot i que han passat molts anys i han canviat moltes coses les carrosses i les disfresses segueixen omplint els carrers de la ciutat com abans......

Barca del Carnaval de Reus de 1908. Postal del P. Puig


Carro Egipci del Carnaval de Reus - Foto de l'Amadeu Valveny Fuguet. Començaments del segle XX.
Tassa xinesa del Carnaval de Reus del 1908 - Postal del P. Puig

Ou del Carnaval de Reus del 1908 - Postal del P. Puig


Balls de Carnaval a la plaça del Mercadal de Reus - Fototeca de Reus, "Fons Històric 1900"

Que tingueu bon Carnaval a qui el visqueu de prop!

Gràcies a Lo Consueta per deixar-me les fotos.

Bruna

En Jesús Tibau ens proposa al seu blog un joc molt creatiu. Es tracta d'escriure un text breu inspirat en aquesta imatge..... a veure que em surt!



Era molt aviat i encara no hi havia ningú al parc. Va començar a acaronar el seu cos per poder conèixer tots els seus racons. Les seves formes suaus i arrodonides, escalfades pel sol primerenc del matí el van fer somriure. Llavors la va poder veure, estirant els braços, mandrosa i seductora.Un vent suau jugava amb els seus cabells d'argent mentre ella el mirava divertida.
El jardí feia olor a herba i a terra mullada per la rosada, els moixons cantaven voleiant entre ells i la màgia del moment el feia sentir feliç.
Les rialles d'uns infants el van fer tornar, sospirà i retirà a poc a poc les seves mans del cos de la noia bruna. Va agafar l'arnès del seu gos pigall i va deixar-se guiar cap a casa, no és va girar per acomiadar-se, no li feia falta, ell la podia veure sense mirar.

La bòbila Sugranyes

Arreu de terres catalanes hi podem veure unes esveltes torres solitàries, algunes han quedat fora vila i altres ja forman part del paisatge urbà. Edificis del passat i monuments del futur. A les afores de Reus hi ha una d'aquestes altes xemeneies, que forma part de la bòbila Sugranyes.

Està bastant feta malbé, però encara ens podem fer a la idea de com era aquest antic forn de ceràmica de principis del S. XIX.



L'interior de la bòbila està molt bruta, però des de fora encara veiem les cavitats que es feien servir per coure els objectes de ceràmica.

Hi ha un projecte per rehabilitar-la i fer un centre d'interpretació de ceràmica. La planta poligonal concèntrica al voltant de la fumera serà un espai d'exposicions i en la part inferior es farà un recorregut explicant el procés de producció de la ceràmica.

Esperem que el projecte tiri endavant i aviat poguem gaudir d'un nou espai històric per recordar el nostre passat.

T'estimoni de pedra

L'altre dia vaig ser testimoni d'un fet que em va fer pensar en que el camí pel que viatgem per la vida te molt sots i esquerdes amb les que podem ensopegar i caure sense voler.....


Nou del matí d'un dia d'escola. Jo era sobre el meu ciclomotor esperant que grans i petits acabessin de creuar pel pas de vianants, una mare amb un cotxet comença a creuar, la segueix una nena petita de tres o quatre anys, de sobta un cotxe que era aparcat tocant el pas zebra, va començar a fer marxa enrere a poc apoc, pensant que no tenia ningú darrera. Vaig xisclar, però amb el casc ningú em va sentir, el cotxe és va parar a pocs centímetres de la nena, que va seguir caminant sense sentir el perill, la mare no és va donar conta de res i el conductor del cotxe va desaparcar sense saber que podia haver passat una desgràcia.
Van ser segons, però em vaig quedar glassada i em va fer pensar durant una bona estona en quantes vegades la nostra vida haurà estat en perill sense assabentar-nos , o quantes vegades per uns segons haurem canviat de camí sense saber-ho.....

El silenci

Era dins d'una cambra amb parets platejades de metall. Ella dormia amb un son tranquil, amb la seguretat que et dona estar dins de casa, en un lloc conegut i proper. Però aviat es va trencar la pau, les parets es van començar a moure amb moviments secs, com els batecs d'un cor gegant i un aire fred s'anava escolant per tota la cambra.
"Allò" seguia colpejant les parets del dormitori deixant marques bonyegudes sobre el fred metall. Va començar a sentir por i a tremolar de fred , es va amagar sota els llençols i va tancar els ulls, no s'atrevia a mirar, el so era molt fort i no paraven de donar cops, va sentir el seu alè gelat.....

De sobte alguna cosa m'ha fet despertar del mal son.....el silenci, un silenci total, ja no corre el vent pels carrers, ja no sacseja violentament els cansats arbres, ja no fa tremolar persianes ni finestres, s'ha cansat de molestar i a marxat per unes hores........ silenci........

M'arrauleixo sota la manta i escolto el silenci, la cambra torna a estar en calma i jo m'adormo amb un somriure.

Viatge al passat

Sempre he pensat que estaria bé poder viatjar al passat per unes hores i poder veure com han variat els paissatges, les ciutats i els pobles i com vivien els nostres avantpassats....hi ha un lloc a Barcelona on pots veure l'interior d'una famosa casa de principis del segle XX i per una estona respirar el passat......tot i que aquesta casa és molt moderna per aquella època......



Al terrat les xemeneies guerreres ens vigilan de reüll i guaiten imponents tota la ciutat

qui ha dit que el reciclatge és cosa del segle XXI ?

desde el terrat es pot veure l'espaios celobert que dona molta claretat a l'interior de l'edifici

A les golfes es rentava i estenia la roba i Gaudí va donar una situació perfecte a les finestretes, distribuïdes en diferents nivells perquè entrés prou llum a tot l’espai i alhora hi circulés aire constantment.

El pis de que visitem està situat a la quarta planta de l'edifici, té una superfície total de 569 metres quadrats i representa la llar d'una família burgesa barcelonina del primer terç del segle XX. Reconstruint-lo íntegrament, han conservat la destinació original de cadascuna de les estances (rebedor, sala d'estar, menjador, dormitori, despatx, habitació dels nens, banys, cuina, rebost, dependències del servei, etc.), amb mobles i complements de l'època.

a la sala de planxar tot es apunt per començar la feina

però la minyona es veu que aquell dia tenia festa

m'encanta aquesta aigüera de marbre!

un tren de metall, un joc de l'oca, un puzzle

un cavall de cartró, un tricicle de ferro amb seient de fusta i una nina de porcelana esperen els infants de la casa

telèfons sense tecles? i on és l'ordinador?......

Aquesta familia no s'està de res! esquí, equitació, caça, ciclisme.......

falten algunes fotos, la cuina econòmica, el lavabo, l'entrada a la casa......si teniu oportunitat visiteu l'edifici, visiteu un trocet de passat.

Temps de boira

Son temps emboirats els que estem vivint..... un bon dia arriba i s'escola entre les muntanyes i s'escampa per les planes i camps, per pobles i ciutats.....

deixant una estela de gebre per arreu on va passant.....

el seu alè gelat s'exten lentament i com una teranyina va embolcallant i atrapant tot el que toca

el regne de la boira comença, tot és fred, trist i fosc....

tot és gris.....

Però per sobre de la boira sempre hi ha el Sol

i quan surt els Sol tornen els colors més vius que mai .......i les angoixes i les pors s'en van.