Era dins d'una cambra amb parets platejades de metall. Ella dormia amb un son tranquil, amb la seguretat que et dona estar dins de casa, en un lloc conegut i proper. Però aviat es va trencar la pau, les parets es van començar a moure amb moviments secs, com els batecs d'un cor gegant i un aire fred s'anava escolant per tota la cambra.
"Allò" seguia colpejant les parets del dormitori deixant marques bonyegudes sobre el fred metall. Va començar a sentir por i a tremolar de fred , es va amagar sota els llençols i va tancar els ulls, no s'atrevia a mirar, el so era molt fort i no paraven de donar cops, va sentir el seu alè gelat.....
De sobte alguna cosa m'ha fet despertar del mal son.....el silenci, un silenci total, ja no corre el vent pels carrers, ja no sacseja violentament els cansats arbres, ja no fa tremolar persianes ni finestres, s'ha cansat de molestar i a marxat per unes hores........ silenci........
M'arrauleixo sota la manta i escolto el silenci, la cambra torna a estar en calma i jo m'adormo amb un somriure.
Està bastant feta malbé, però encara ens podem fer a la idea de com era aquest antic forn de ceràmica de principis del S. XIX.
L'interior de la bòbila està molt bruta, però des de fora encara veiem les cavitats que es feien servir per coure els objectes de ceràmica.
Hi ha un projecte per rehabilitar-la i fer un centre d'interpretació de ceràmica. La planta poligonal concèntrica al voltant de la fumera serà un espai d'exposicions i en la part inferior es farà un recorregut explicant el procés de producció de la ceràmica.
Esperem que el projecte tiri endavant i aviat poguem gaudir d'un nou espai històric per recordar el nostre passat.
