Fa milers d'anys, els primers habitants del Plan de Beret van aixecar uns quants menhirs.
)
En un racó del plà, s'aixeca, majestuosa i solitària, una pedra d'uns 2 metres d'alçada, de tres cares, antropomòrfica i escapçada de dalt. És la Pèira deth Uelh de la Garona.
)
És creu que, aquest, marca l'existència d'antics centres funeraris que poden haver estat utilitzats també durant l'edat del Bronze.
Els habitants de la zona expliquen que aquestes planes han estat l'espai on han tingut lloc les reunions més grans de bruixes i fetilleres de la comarca, els coneguts sàbats. En aquestes reunions feien intercanvis de coneixements i beuratges. També diuen les llegendes que aquest paratge era el punt escollit pel diable per sortir desde l'infern i trobar-se amb les magues fosques.
Aquelarre. 1798 . Francisco Goya
Sigui veritat o sigui llegenda, passejar lluny de la gent i la carretera pel plà de Beret te una màgia especial. El cel, la terra i tú.......bé i alguna que altre vaca i cavall.
(Si es va a l'estiu millor anar a primera o última hora de la tarda, el sol crema molt fort tant amunt)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
Una forta remor et crida cap els Uelhs deth Joèu i aviat pots veure com les turbulentes aigües blanques baixen per la muntanya.
El blanc de l'aigua espumejant, el negre lluent de les roques i el verd de les fulles humides formen un equilibri perfecte.
La mare natura s'encarrega de decorar amb detalls exclusius cada racó de la Vall.
i ens ofereix milers d'obres d'art en moviment constant, plenes de matissos i colors.