Mare Terra

Heu d' ensenyar als vostres fills el que nosaltres hem ensenyat als nostres: que la Terra és la seva mare.


El que li passi a la Terra també li passarà als fills de la Terra.


Quan els homes escupen a la Terra, s'escupen a si mateixos.


Nosaltres sabem que la Terra no pertany als homes, que és l'home el que pertany a la Terra.

El murmuri de l'aigua és la veu dels meus avantpassats. Els rius són germans nostres, ells ens apaguen la sed. Els rius porten les nostres canoes i alimenten els nostres fills.

Sàvies paraules del cap de la tribu Diwamish, Noah Sealth, que formen part d'una carta enviada al president dels Estats Units d'Amèrica l'any 1885 , com a resposta a la seva proposta de compra de les terres dels indis.

Corpus

Corpus. Les tradicions i la primavera s'uneixen, la gent surt al carrer a viure la festa, alguns per Fè, altres per tradició. Enramades, catifes de flors i........

L'ou com balla!

Aquesta antiga tradició consisteix en guarnir les fonts amb flors i cireres i posar un ou buit sobre el brollador d'aigua, fent que balli girant, caient i tornant a pujar dalt del brollador.

El perquè de l'ou com balla te varies versions, l'ou com a cos de Crist i el vermell de les cireres repesentant la seva sang. L'ou com a simbol de fertilitat i renovació. Altres diuen que els nobles del carrer Montcada inventaren aquest joc per no avorrir-se mentre esperaven la processó .....sigui com sigui és una bonica tradició.

Fa tan goig veure les fonts vestides i perfumades amb flors...
Fa poc comentava que a Barcelona es típic anar pel barri gòtic a veure totes les fonts guarnides, i em deien que aquí a Reus, això de l'ou com balla no es feia, i quina sorpresa més agradable he tingut quan aquest any han recuperat aquesta tradició!

Per cert, la font no està adornada amb cireres, on son les cireres?............

Aquiiiiii!!! Son a la reusenca Coca de cireres. Boníssima! És una típica coca de sucre amb cireres naturals per sobre, aneu amb compte amb els pinyols!

Marionetes

Plaça Prim (Reus)

Quan el seu Déu els desperta l'ànima, la vida els corre pels fils i la màgia els fa moure.

Els petits els miren bocabadats amb els ulls ben oberts, no perden detall, els volen tocar i riuen feliços. Els grans es paren a mirar. Els que ens quedem, ens trobem atrapats per aquests menuts personatges de fusta que es mouen, fan malabars i toquen instruments...... Ninots de màgics fils que ens fan somriure i tornar a ser nens.......per què son ninots, oi?......

http://www.tanxarina.com/

Macedònia!

Maig

Temps de pluges i plugims.

Temps de passejar pels carrers i places

i gaudir del mar i la muntanya.

Temps de verds tendres i de flors de mil colors.

Temps de dolces fruites

cireres, maduixes,

préssecs, nespres i albarcocs.

i temps de possar color després d'un dia gris.....

com?..... fent una macedònia amb maduixes......

taronjes i plàtans....

una mica de sucre.....i ja la tenim apunt!

Bon profit!

Trapezi

El Trapezi ja es aquí!


Fins el diumenge 18 de maig els carrers, places , jardins i altres racons de Reus s'ompliran de la màgia del circ. Que comenci l'espectacle!


Senyors de la pluja dexeu-nos gaudir del Trapezi!!!!

Benvinguda pluja!

CANÇÓ DE PLUJA
No sents, cor meu, quina pluja més fina ?
Dorm, que la pluja ja vetlla el teu son...
Hi ha dues perles a la teranyina,
quina conversa la pluja i la font!
No sents, cor meu, quina pluja més fina?
No sents, cor meu, quin plorar i quin cantar?
Canten les gotes damunt la teulada,
ploren les gotes damunt del replà...
Gotes de pluja, gardènia que es bada...
No sents, cor meu, quin plorar i quin cantar?
¿No sents, cor meu, quina pau més divina,
amb la música dels núvols desfets?
Pluja de nit, delicada veïna,
dentetes d'aigua en els vidres quiets...
No sents, cor meu, quina pau més divina?
¿No sents, cor meu, que la pena se'n va,
dintre aquest plor de la pluja nocturna,
i les estrelles somriuen enllà?
Enllà somriu un mantell tot espurna...
No sents, cor meu, que la pena se'n va?
No sents, cor meu, quina pluja més fina?
No sents, cor meu, quin plorar i quin cantar?
No sents, cor meu, quina pau més divina?
No sents, cor meu, que la pena se'n va?
No sents, cor meu, quina pluja més fina?

Josep Maria de Segarra

Salvem la Boca de la Mina

la caminada s'ha posposat

http://blocs.mesvilaweb.cat/casaldespertaferro
Amb aquesta caminada es vol denunciar el projecte de reforma de la Boca de la Mina, una reforma que pretén pavimentar l’espai central del passeig transformant-lo en un passeig “dur” com ja ha vingut passant amb el Passeig Sunyer o Prim, fet que provocaria la destrucció de la identitat d’aquest indret emblemàtic de la ciutat. Es demana al consistori que es replantegi el projecte i que millori l’estat actual sense modificar-ne l’estètica, deixant-lo com el passeig que ha estat sempre.

No deixem perdre un dels pocs llocs sense ciment que queden a Reus. Un camí dins la citutat en el que pots fer un viatge en el temps i passejar com abans.

http://planetaigua.blogspot.com/2008/03/detall-de-la-boca-de-la-mina.html

Nargis

El mar, origen de la vida.....el mar ,origen de la mort...

Sobre el mar es forma una tempesta tropical . Creix i es converteix en un cicló. Es llavors quan comença el seu devastador viatge .El mar envia les seves ones contra la terra, les fortes pluges cauen sense parar inundant el paissatge i el vent bufa sense pietat arrancant arbres, teulades i cases senceres .

Quan Nargis marxa queda el silenci, la mort i la tristor...

Triptòlem

A la plaça Joan Rebull de Reus,"perduda" entre el brogit dels cotxes,la remor de la ciutat i la grisor de l'asfalts, hi ha una font amb una escultura.

L'escultura es Triptòlem de l'artista reusenc Joan Rebull (Reus, 1899 – Barcelona, 1981) i mostra una representació del mite grec sobre l’origen de l’agricultura ,inpirada en un famós relleu d’Eleusis.

La font disenyada per Enric Llimona, s’inspira en la Rosa de Reus.Les cinc plataformes representen els cinc pètals de la flor. És un homenatge a Reus i a la seva comarca, simbolitza la ciutat com a capital cultural i centre de comarca agrícola.

Segons la llegenda ,Demèter ,deessa de l’agricultura, tenia una filla, Persèfone que va ser raptada per Hades, deu del món subterrani, per convertir-la en la seva dona.
Quan Demèter ho sabè abandonà l’Olimp i marxà a Eleusis fen-se passar per una vella.Començà a cuidar els dos fills del rei, Demofom i Triptòlem. Demèter va voler convertir en Deu a Demofom, cubrin-lo amb nectar i ambrosia, i passant-lo cada nit per sobre de les brases per cremar la seva part mortal.No va poder acabar el ritual perquè, Metanira, la mare del nen, al veure el petit sobre el foc, va cridar espantada.
La deessa es va manifestar com a divinitat i va demanar que li fesin un temple on es va retirar molt enfadada.La vegetació va deixar de creixe i els homes es morien de gana.
Zeus ,cansat de tot plegat, demanar a Hades que deixes tornar a Perséfone, ell va accedir però abans li va fer menjar grans de magrana, la fruita dels morts, qui la provava ja no podia surtir mai del món subterrani.Pero Persèfone nomes havia menjat sis grans. Així va poder viure sis mesos al món dels morts amb Hades i sis mesos al món dels vius. Simbolitzant, la llavor que penetra profundament en la terra fins que germina, brota i torna a sortir a la llum del sol.

Demèter fa que any rera any, quan Persèfone torna, es cubreixi la terra de flors.
La deessa, abans de tornar a l’Olimp va donar al jove príncep Triptòlem , en presència de Persèfone, unes espigues de blat i un carro tirat per dracs alats, amb el què havia de recórrer el món tot ensenyant als homes a llaurar i sembrar la terra.