Hivern

L'hivern enguany ha arribat amb força... la pluja, el vent i la neu és passegen per les nostres terres i les boires gebradores estenen el seu vel blanc i deixen caure els seus cristalls de glaç per on van passant....

El pessebre

Ja son aquí, ja han arribat!

Els protagonistes principals, el Josep, la Maria i el seu fill Jesús, ja son a l'estable vigilats d'aprop per un àngel, un bou i una mula.

Els habitants del poble estan ben enfeinats....

la bugadera estova la roba al riu....

el pastor fa pasturar el ramat....

el Pepet llaura la terra i la Joana cull verdura.....

la Teresa de les trenes torna a casa, que es fa tard....

en Ton vigila el bestià i la Carmeta torna a la llar amb el dinar.....

i en Joanet de cal Puça li han sentat malament els fesols i ha hagut d'ajupir-se a corre-cuita sota un garrofer.
Ah.... i pel poble es sent a dir, que no gaire lluny d'aquí, han vist tres reials personatges muntats sobre uns estranys animals i carregats amb un munt de regals...

BONES FESTES A TOTHOM!!!!!

Capvespre

Passejant pels carrerons solitaris i freds, sense cap pressa, el sol es pon i les primeres llums

es van encenent als carrers. Les faroles adormides durant el dia es desperten i comencen a il.luminar els tranquils carrers del poble, el dia s'acaba.....

El cavall de cartró

El meu germà el va rescatar d'un contenidor i com que sap que m'agraden els cavalls de cartró me'l va regalar. Em va fer tanta il·.lusió!
Sovint els mirava als aparadors, però sempre hi havien altres prioritats abans que un caprici com aquest. Per fí en tenia un! Va arribar brut, amb un troç del balancí trencat, una mica despintat, amb una orella esberlada i els agafadors enfonsats.
El vaig netejar fins fer-lo brillar, però no em vaig atrevir a restaurar els trossos espatllats. Un dia un amic fuster molt manetes, es va oferir a arreglar el que pogués del cavallet de cartró i se'l va emportar.

Els dies van anar passat.....massa dies fora per un cavall tant petit, vaig pensar jo, però al final el van portar.....el balancí com nou i repintat, els agafadors al seu lloc ben enganxats i l'orella esberlada com nova!
Quan el van portar vaig sentir una olor molt forta, primer vaig pensar que era d'algun producte de reparació, el vaig mirar amb més cura i vaig observar petits detalls que abans no havia vist senyals que no tenia abans, o potser no m'hi habia fixat.....després d'uns dies aquella olor penetrant seguia inpregnant el cos del cavallet......fum! feia olor de fum!!!

Al cap d'uns dies vaig resoldre el misteri. En el taller on tenien el cavall de cartró hi va haver un incendi, es van cremar algunes coses, però al cavallet el van poder salvar de les flames, va quedar tot fumat uns dies i guarda algunes cicatrius d'aquella mala experiència però va sobreviure!

Cavallet de cartró, tendre i suau,

de formes arrodonides i càlids colors.

Portador de somnis, d'històries i jocs,

segueix gronxant dels infants els records.

Sigues

Sigues el millor de qualsevol cosa que siguis!

"Si no pots ser pi al turó, sigues arbust sobre la vall,

però el millor arbust al costat del riu...

Sigues branca si no pots ser arbre.

Si no pots ser branca, sigues gespa i alegra algun camí;

si vols ser almesc i no pots, sigues til·ler, però el til·ler més bell al costat del llac.

No podem ser tots capitans; alguns han de ser tripulants.

Hi ha alguna cosa per a tots al món,

hi ha obres grans i obres més humils per fer.

però és la tasca més propera la que hem d'emprendre.

Si no pots ser autopista, sigues una senda;

si no pots ser sol, sigues una estrella.

No és la mida la que dirà el teu èxit o el teu fracàs;

sigues el millor del que siguis"

Douglas Malloch

Mestral

Ja es aquí! ja ha vingut a visitar-nos el vent més típic de Reus. Arriba amb força, traspassant els Pirineus, portant vent fred i fort, seguint la Vall de l'Ebre i passejant-se per terres Reusenques.

Els nascuts en aquestes terres ja el coneixen i l'esperen, però a mí el primer any em va agafar per sorpresa, em perseguia per les cantonades, em despertava a les nits picant les persianes, fins i tot em va voler tirar de la moto......però ara ja et conec Mestral....

Fas ballar els arbres i voleiar les fulles.....

Ets un vent trapella que descabella i aixeca les faldilles, rebrega paraigües i mou els contenidors de lloc quan menys t'ho esperes.....

Fas riure i jugar als nens més agosarats, que es descorden la bata o la jaqueta per fer-la servir de vela.....

I neteges el cel deixan-lo net, clar i d'un blau lluminós.

.......i ara jo també t'espero i et començo a estimar.

"El Vent", es obra de l'escultor Jassans i està situada en un lloc molt especial de Reus, entre la Prioral de Sant Pere i les Peixeteries Velles.

Amb ulls de nena

M'agradaria compartir aquesta imatge amb tots vosaltres, l'ha fet la neva filla de 10 anys i la trobo genial!
Això m'ha fet pensar que hi ha coses que encara veig amb ulls de nena i no ho voldria perdre mai, com avui, que he anat a la biblioteca on han explicat un conte d'un gosset que vivia a Nicaragua "Don Pulgas" i m'he quedat escoltant i picant de mans com un nen més dels que estaven allà asseguts.

El conte l'han explicat alguns col.laboradors de la Fundación El sueño de la Campana. La finalitat que mou la Fundació és la de generar llocs de treball per als habitants de la zona , donant especial rellevància a les dones i als joves. La seva prioritat és aconseguir que el desenvolupament de les persones sigui autònom i autosostenible.

L’eix vertebrador dels projectes de la Fundació és la construcció d’un hotelet en un entorn preciós, anomenat “La Campana”, situat en un “cerrito” a dins del poble de S. Ramón. La seva previsió inicial és la d’acollir unes 45 persones en les seves instal·lacions.

Entorn d’aquest alberg s’aniran desenvolupant diferents actuacions, destinades, totes elles, a aconseguir la finalitat que ens caracteritza: general llocs de treball autosostenibles.

Espero que tinguin molt bona sort en aquest projecte.

Altres paisatges

Diuen que al l'espai exterior tot es silenci............

Em costa imaginar un lloc amb evolució constant envoltat d'un silenci absolut, acostumada amb un món en el que tant costa trobar un espai silenciós........shhhh.... respectem el silenci còsmic que ens envolta......

Orgia

Son les quatre de la matinada quan una remor greu i sostinguda em desperta, què es? no poden ser trons, potser es el mestral que ens visita....no, no pot ser, si fos ell trucaria a les persianes i no es mouen, que deu ser aquest soroll llunyà....?
Ja dura massa, m'aixeco i miro per la finestra. Plou i fa una mica d'aire. No tinc son i bado mirant per la finestra.
De sobte els veig, arriben altius i arrogants, amb presses, sense saludar, sense acomiadar-se.
El Vent i la Pluja van de festa i inicien un ball frenètic, apassionat i violent. No els importa res, ni el soroll que fan, ni per on passen ni el que deixen darrera.
La Pluja i el Vent comencen una orgia d'aire enbogit i d 'aigua salvatge. Fan volar fulles i papers, trenquen persianes , toldos i branques, arrenquen de socarrel arbres ja grans i tomben parets, contenidors i motos.
Observant darrera la finestra veig la cortina d'aigua passar i el vent fent moure els arbres en totes direccions.
Marxen aviat, han de visitar altres indrets abans que la força els abandoni.
En pocs minuts tot sembla un somni, les gotes d'aigua cauen tranquiles i la nit queda en silenci.

Però quan els carrers es fan clars i vaig a fer un tomb per Reus, les imatges que veig son d'un real malson.....

Tempesta, passió.......calma.....