Es van trobar un dia per casualitat, ell caminava pel parc respirant la tarda, ella estava en un racó trista i perduda....
Ell es va acostar a poc a poc i li va donar la mà oferin-li la seva amistat......
Li va parlar dels colors de les flors, dels arbres, del cel, de la pluja i del vent i de la llum de la lluna i dels estels de la nit, ..
li va tornar l'alegria i desde les hores no s'han separat. El seu amor és un amor tranquil, ple de tendresa, somriures i rialles, quan es miren son feliços, no els fa falta res més ......
Si passeu pel Parc Sant Jordi de Reus no deixeu de visitar-los.
És una escultura molt, molt bonica... però, a més, tu has sabut captar-la amb una perfecció i una tendresa exactament com la del títol que has posat al post :-) Quan la torni a veure, segur que encara la trobaré més maca :-)
4 comentaris:
El dia que vingui a Reus no oblidare visitar-la.
no hi ha amor més tendre que el què descrius.
una escultura preciosa, i despren la tendresa que dius. Carme.
És una escultura molt, molt bonica... però, a més, tu has sabut captar-la amb una perfecció i una tendresa exactament com la del títol que has posat al post :-)
Quan la torni a veure, segur que encara la trobaré més maca :-)
Publica un comentari a l'entrada