dimarts, 7 d’abril de 2009

Records dels avis

Aquests dies endreçant per casa he trobat un xerrac que tenia guardat de quan els nens eren menuts, un objecte que llavors no em va fer gens de gràcia tenir per casa, pel xivarri que feia i que enseguida vaig fer "desapareixer" sempre hi ha amics sense fills que et regalen joguines sorolloses, haurien d'estar prohibides per motius de salut :)

Parlant amb els avis de Setmana Santa va sortir el tema del xerrac i de les tradicions perdudes.... La mare i àvia Carme explica.....
"La Setmana Santa d'avui no te res a veure amb la d'anys enrere, es clar que parlo dels anys 50, per ex., comença perquè des de dijous, que llavors era Sant fins dissabte, que es deia de Glória, no podien circular els cotxes per la ciutat i si algú ho feia et paraven i havies de justificar-ho.

El Divendres Sant tapaven totes les imatges de les esglésies amb draps morats i la capella dita del Santíssim, la guarnien amb molts palmons i palmes que els fidels hi portaven després d' haver estat beneïdes el Diumenge de Rams, (en dèiem el dia de la Palma) això es deia, o es diu, el Monument, i era costum d'anar a visitar 7 Monuments.

A les portes de les esglésies hi havia dones venent farigola i les masses i els xerracs de fusta.


El divendres a les 7 de la tarde dins l'església es picava amb les masses i es feia sonar el xerrac per recordar l'hora de la mort. (Per cert, el dia de la Palma, per anar a beneir, sobre tot els nens i nenes estrenaven roba i/o sabates, i eren vestits "de diumenge", no com ara que sempre anem arreglats o "desarreglats").
El Dissabte de Gloria es recordava, a les 10 en punt del mati que Jesús ressuscitava, sonaven les campanes a totes les esglésies, els cotxes, que ja podien sortir, tocaven els claxons, els nens baixaven al carrer a picar amb les masses a les portes de fusta, que llavors n'hi havia moltes, i pels terrats i balcons els veïns sortien a picar pots d'alumini, i amb dues tapadores a veure qui feia més soroll. Els bars també havien estat tancats, i els cines nomes hi feien pel·lícules religioses o de la passió de Crist i si en algun reportatge hi sortia alguna escena "inadecuada" quedava la pantalla negre fins passar "el perill".

Després ja per Pasqua de Resurrecció sortien a cantar les Caramelles els grups o Cors d'en Clave ( els primers els va fundar el mestre Anselm Clave amb treballadors cantaires i després s'en van fundar molts ) anaven cantant les cançons en llocs concertats a canvi de diners i menjar per després reunir-se i celebrar-ho.

En temps de Franco havien de demanar molts permisos, per tot, fins i tot per poder fer els assajos setmanals, però els Cors de Clave seguien cantant i en català!!, recordo que un cor que abans de la guerra es deia Cançons i endavant, per exemple es va haver de refundar i es va dir La Barcarola, perquè l'altre nom els hi sonava a subversiu. Després, un mes mes tard, per Pasqua Florida els cantaires feien una sortida de cap de setmana a algun poble de Catalunya i al tornar feien un "pasacalle" ( així ho anomenaven a les hores) pel barri on hi havia la seu social, amb música, que el mateix cor tenia banda de trompetes i tambors, i passaven per una cascada de focs artificials, ah!!, en aquests cors només hi cantaven homes i tant sols ells anaven a l' excursió, la família els anava a rebre i tots contents.

Es clar que aquestes societats durant l'any feien altres trobades familiars, hi havia quadre escènic, feien balls de vermut, etc.Cada agrupació tenia el seu estandart amb el distintiu brodat, molt maco, i quan anaven a cantar portaven uns fanals i una mena de cistella guarnida en un pal llarg, per recollir el que la gent els hi donava. (ara a molts pobles ho fan també sobre tot amb cors de nanus.)

Tornant a la Quaresma i Setmana Santa, els divendres de Quaresma no es menjava carn, i el Divendres Sant es feia a moltes cases el "potatge" de cigrons, espinacs i ou dur, i es feien les torrades de Sta Teresa ( torrijas) això encara hi ha qui ho segueix fent ara."

M'agrada escoltar relats del passat, formen part de la nostra historia i dels records dels nostres grans i crec que és important escoltar-los perquè puguin ser també records de futur.

7 comentaris:

Striper ha dit...

Les tradicions, sempre mesclades amb religio i paganisme, de fet pascua es festa pagana de la primavera.

Assumpta ha dit...

Moltes d'aquestes coses encara es fan, Aigua :-))

El diumenge de Rams, després de beneir la palma o el palmó, els nens i nenes que volen els deixen a la Parròquia per muntar el "monument" (que es fa a la capella del Santíssim amb plantes que deixa la gent i les palmes i palmons) :-))

Igualment això de no menjar carn els divendres de quaresma es segueix fent, jo, per exemple ho faig :-) hi ha molta gent que ho fa (inclús alguns no practicants però creients) que l'entrepà del divendres és de formatge o de tonyina enlloc de fuet o pernil :-)

El que sí és totalment diferent és això del "Dissabte de glòria", cosa que, per cert, no tenia cap sentit ni s'ajustava a la tradició cristiana que, un la pot creure o no, però diu que al TERCER dia va ressuscitar (divendres, primer dia, dissabte, segon dia, DIUMENGE, tercer dia) Actualment el que es celebra és la Vetlla Pasqual, Missa molt solemne que comença a les onze de la nit del dissabte i, acabant ja en Diumenge, inicia tota la celebració de la Pasqua :-)

I una cosa que no sé segura, però xerracs com aquest que mostres a la foto, diria que la gent les feia servir i deien que era per "espantar jueus" no sé d'on ho he tret, però diria que ho he sentit explicar a alguna persona gran :-)

Per altre part, em sap greu contradir a Striper però això que diu és totalment erroni:
Tal com sí és sabut que la festa de Nadal és posada a una data "aprofitada" del solstci d'hivern pagà (veritablement no sabem quin dia va néixer Jesús) la festa de Pasqua no és copiada ni aprofitada ni adaptada de res...

La Pasqua cristiana ve de la tradició de la Pasqua jueva (conmemoració del pas del Mar Roig quan la fugida d'Egipte del poble jueu, on eren esclaus): Cada any els jueus celebraven la seva Pasqua, data que calculaven segons les llunes.
Els cristians sabem, segons diuen els Evangelis, que a Jesús el van matar per l'época de la Pasqua Jueva, per això nosaltres celebrem també la nostra Pasqua en aquestes dates i, per això és una festa MÒBIL (cada any varia) perquè depèn de quan cau la lluna plena.

Pasqua vol dir "pas", pels jueus el pas de l'esclavitut a la llibertat, el pas del Mar Roig, pels cristians el Pas de Mort a Vida de Jesucrist.
Res a veure en absolut amb cap inici primaveral que, de fet farà ja 20 dies que haurà tingut lloc (aquest any) i altres anys, que Pasqua ha caigut per Sant Jordi, doncs portem ja UN MES de primavera :-))

Perdona el comentari tan llarg però és que és un tema que m'apassiona i no me n'he pogut estar :-))

McAbeu ha dit...

Quina troballa!, el meu pare quan arriben aquestes dates sempre explica que els xerracs els donaven a la quitxalla per anar a "matar jueus" (no espantar com diu l'Assumpta), en una setmana on el silenci era obligatori i on no es podia treballar, cantar, ballar, fer esports o música, etc des de dijous sant a dissabte es feia sortir ala nens amb aquest instruments i altres estris per fer soroll per tot el poble com "venjança" contra els assassins de Crist. Com han canviat els temps, eh?

aigua ha dit...

hehehe Assumpta t'has esplaiat bé :)
L'escrit que hi ha al post en negreta ho ha escrit la meva mare, son records d'ella de quant era petita, ja sé que ara també es porten les palmes i els palmons a l'església i que algunes persones encara no mengen carn els divendres, però ella ho recorda així i veu que abans ho feia més gent que ara, però es normal, les coses evolucionen i canvien, la vida és això :)Depèn de naltros que algunes tradicions no es perdin, ja sigui fen-les o explican-les.
Gràcies pels teus comentaris, sempre els espero :)

aigua ha dit...

Benvingudes les festes siguin com siguin striper :)

M'agraden molt les joguines de fusta McAbeu per això la vaig guardar :) Si que canvien els temps, ara això d'anar a matar jueus no seria políticament correcte :)

AINA ha dit...

es xulo com titules el post, però jo que soc de poble poble i potser les "tradicions" encara no s´han perdut tant recordo que encara es fa lo que has dit al principi, lo de tapar el crist amb un drat lila o morat i també guarnir l´esglèsia amb palmes i palmons. jo soc bastant atea, per no dir del tot.. tot i que de peque al meu poble feia d´escolaneta pq. no hi havien nens.. tot erem noietes.

les joguines antigues tenen un toc diferent i ens acosten al passat. m´encanten. però tens raó que les joguines aquestes que fan tant de soroll haurien d´estar prohibides.. jeje. res, salut. la música vois sur ton chemin preciosa.. res, salut.

Assumpta ha dit...

Ooh! quina idea tan bona!! Li vas demanar a la mare que escrivís els seus records!! :-))

(encara recordo una vegada que va entrar el teu germà parlant d'un cavallet que vas restaurar... em va semblar tan bonic que entrés un germà al teu blog!) :-))

Sí!! Té tota la raó en McAbeu!! jajaja era "matar jueus"... ostres, suposo que el meu record es va auto-censurar sense ser-ne jo mateixa conscient perquè mira que era ser una miqueta bèstia, eh? :-))

He anat al blog que m'has dit :-)) Ja me l'he posat a la barra lateral per seguir-lo jejeje

Moltes gràcies per deixar-me posar aquell comentari tan llargot (que diria en Tomàs Molina jeje) i les coses boniques que em dius :-))