dijous, 9 d’abril de 2009

Tendresa

Es van trobar un dia per casualitat, ell caminava pel parc respirant la tarda, ella estava en un racó trista i perduda....

Ell es va acostar a poc a poc i li va donar la mà oferin-li la seva amistat......


Li va parlar dels colors de les flors, dels arbres, del cel, de la pluja i del vent i de la llum de la lluna i dels estels de la nit, ..


li va tornar l'alegria i desde les hores no s'han separat. El seu amor és un amor tranquil, ple de tendresa, somriures i rialles, quan es miren son feliços, no els fa falta res més ......


Si passeu pel Parc Sant Jordi de Reus no deixeu de visitar-los.

4 comentaris:

Striper ha dit...

El dia que vingui a Reus no oblidare visitar-la.

Cesc ha dit...

no hi ha amor més tendre que el què descrius.

Anònim ha dit...

una escultura preciosa, i despren la tendresa que dius. Carme.

Assumpta ha dit...

És una escultura molt, molt bonica... però, a més, tu has sabut captar-la amb una perfecció i una tendresa exactament com la del títol que has posat al post :-)
Quan la torni a veure, segur que encara la trobaré més maca :-)