dilluns, 13 d’abril de 2009

Primavera a la Boca de la Mina

Avui hem fet un passeig familiar per la Boca de la Mina de Reus i hem tingut una agradable sorpresa, l'indret ha estat arreglat, netejat i pintat i hi han posat unes taules de fusta amb bancs per poder passar una bona estona a la fresca.

L'àvia Roser feia molt temps que no venia i ha estat molt contenta de veure la mina tant ben arreglada (esperem que duri).

Ens ha explicat els seus records d'aquest lloc tant emblemàtic que, segons la data mig esborrada de l'escut del peu de la font, ja hi era el 1811.

Foto: reusantic.com

Encara recorda anar a beure a la font i comprar anissos que desfeien dins un got amb aigua. I en un dia com avui, anar-hi a menjar la mona.



Hem passat un molt bon matí recordant, saludant a la gent que trobavem pel camí, (com abans es feia) i gaudint d'un sol primaveral que feia dies que no veiem.

De tornada cap a casa hem vist dos grups de persones que pujaven a menjar les mones a la vora de la font....com abans

Dessitjo que el passat i el present caminin junts durant molt temps cap el futur i que els que és creuen en el dret d'espatllar aquest magnífic indret es dediquin a fer feines més constructives.

6 comentaris:

Assumpta ha dit...

Noia... si jo fos alcaldesa de Reus et contractaria de "cronista gràfica de la ciutat" (o algun càrrec amb nom semblant) amb un sou elevat, perquè fas uns reportatges molt macos!!

El que em sap greu comunicar-te que veig molt, molt difícil que jo mai arribi a alcaldesa de res jeje... però jo ja ho he dit per si algú ho llegeix ;-)))

Striper ha dit...

Es maco conservar tots aquest llocs,plens de records i tradicions.

aigua ha dit...

hehehe Assumpta el més important és d'intenció :)
és un tresor que no podem deixar perdre striper :)

Cesc ha dit...

Quin encant i quan veig les fotos antigues em fas pensar en la meva terra, gràcies tu i la natura sempre us feu presents en aquest bloc :)

MARTELL DE REUS ha dit...

La Boca de la Mina, la Bassa del Bacallà, la Bassa Nova, i ja fora de Reus, la Riera del Salt eren llocs emblemàtics pels nostres avis i que poc a poc van sent oblidats. Esperem que la dignificació d'aquests espais contribueixi a endarrerir la seva desaparició.

Salva Piqueras ha dit...

Si els llocs poguessin parlar, la d'històries i secrets que explicarien... A mi també em passa sovint que relaciono els llocs amb fets passats i realment emociona pensar el que ha viscut algú altre en una altra època en aquell mateix lloc (...) Saps que el tema dóna per un post???