Nou del matí d'un dia d'escola. Jo era sobre el meu ciclomotor esperant que grans i petits acabessin de creuar pel pas de vianants, una mare amb un cotxet comença a creuar, la segueix una nena petita de tres o quatre anys, de sobta un cotxe que era aparcat tocant el pas zebra, va començar a fer marxa enrere a poc apoc, pensant que no tenia ningú darrera. Vaig xisclar, però amb el casc ningú em va sentir, el cotxe és va parar a pocs centímetres de la nena, que va seguir caminant sense sentir el perill, la mare no és va donar conta de res i el conductor del cotxe va desaparcar sense saber que podia haver passat una desgràcia.
Van ser segons, però em vaig quedar glassada i em va fer pensar durant una bona estona en quantes vegades la nostra vida haurà estat en perill sense assabentar-nos , o quantes vegades per uns segons haurem canviat de camí sense saber-ho.....
5 comentaris:
Mare meva quin ensurt!!!
A veure, jo no sé conduir, no tinc carnet, així que no sé massa de què parlo... però és possible que algú faci marxa enrere sense mirar? Que no hi ha el retrovisor per això?
Gràcies a Déu que no va passar res!!
Potser sí que tots hem estat en perill alguna vegada sense saber-ho...
Que cada uno de tus actos, palabras y pensamientos sean los de un hombre que acaso en ese instante haya de abandonar la vida. SÓCRATES
De fet masses vegades, no acostumen sempre a tenir tots els sentits en alerta quant conduim.
Llegint-ho i m'he glaçat imaginat...
Hola Aigua,
L'insoportable "levedad" del ser humà.
Sempre donem molta feina a l'àngel de la guarda.
Una abraçada
Publica un comentari a l'entrada