Dia mundial de l'aigua

Com ens agrada a tu i a mi endormiscar-nos a la vora de la riera…
A tu perquè notes la frescor de la terra molla, a mi perquè se m’enduu la cançó de l’aigua.
A tu què et sembla que deu dir l’aigua quan canta? A mi em fa l’efecte que diu així:

“Oïu-me, vosaltres que en sou capaços.
Jo només canto per aquells que em podeu entendre.
La meva Veu és la Veu de la Vida.
I les meves paraules son velles com el Temps.
Us parlo en nom de l’Ordre de totes les coses.
Sóc la Sang de la Terra i he vingut des de l’origen
perquè pogueu escoltar-me.
Sóc el Núvol i el Llot, el Gel i la Riera.
Sóc Tot i a tot arreu arribo, perquè allà on no sóc,
ni la Mort no hi és possible.
Només per aquells que m’han entès corre la meva Aigua.
I per esperar-los, he estat creada des de Sempre
i Sempre seguiré…”

T’adones de com som petits tu i jo al costat d’ella…
I malgrat tot, per nosaltres fa milions d’anys que salta per les roques…
Desperta’t! Corre, desperta’t!
Hem de fer una bona glopada!

Enric Larreula

Dins: “Darrere nostre, un riu de flors trencades…” Primavera-estiu circa 1970.