Com ens agrada a tu i a mi endormiscar-nos a la vora de la riera…
A tu perquè notes la frescor de la terra molla, a mi perquè se m’enduu la cançó de l’aigua.
A tu què et sembla que deu dir l’aigua quan canta? A mi em fa l’efecte que diu així:
“Oïu-me, vosaltres que en sou capaços.
Jo només canto per aquells que em podeu entendre.
La meva Veu és la Veu de la Vida.
I les meves paraules son velles com el Temps.
Us parlo en nom de l’Ordre de totes les coses.
Sóc la Sang de la Terra i he vingut des de l’origen
perquè pogueu escoltar-me.
Sóc el Núvol i el Llot, el Gel i la Riera.
Sóc Tot i a tot arreu arribo, perquè allà on no sóc,
ni la Mort no hi és possible.
Només per aquells que m’han entès corre la meva Aigua.
I per esperar-los, he estat creada des de Sempre
i Sempre seguiré…”
5 comentaris:
L'aigua és més que una vida.
Justament ahir vaig visitar un centre d'interpentració del aigua.
Maco el text i maques les fotos... L'aigua és tot. La necessitem i hem de fer el possible per a cuidar-la, preservar-la...
Sempre m'ha agradat aquest blog. És un encert parlar de l'aigua. Si no el segueixo més sovint és per manca de temps. Salut i bona vida. JV
Benvingut al Planeta aigua Joan Vicenç gràcies per la visita :) aquest temps que ens fuig de les mans......
Publica un comentari a l'entrada