diumenge, 29 de març de 2009

Els avencs de la Febró

La primavera és una bona època per visitar els camps i les muntanyes, no cal anar gaire lluny per gaudir de les olors i del silenci del bosc.....


caminar sense cap pressa observant els arbres i les plantes que ens envolten és un regal

encara varem poder veure algunes roques folrades de molsa


Al cap d'una estona de caminar varem trobar una de les esquerdes que volíem visitar, no sóc escaladora ni espeleòloga, per això, el poder endinsar-me lliurement entre aquelles altes parets i baixar uns 30 metres tranquil.lament va ser tota una experiència.

A mida que vas caminant entre les roques el paissatge s'enfosqueix i notes com va baixant la temperatura.

Impresiona quan aixeques la mirada i veus una roca encastada entre les dues parets, qui sap quants anys fa que és allà!

la llum del sol s'escola dins l'esquerda i el cel sembla més lluny que mai.....

Amb la llum d'una llinterna em vaig atrevir a endinsar-me una mica dins una cova que diuen va ser amagatall de bandolers i lloc de reunions clandestines del General Prim, quantes històries i secrets guarden aquestes roques.....



Em vaig quedar una bona estona escoltant el silenci d'aquell espai tant especial i observant les marques que el pas del temps havia dibuixat sobre aquelles altes parets.

11 comentaris:

Striper ha dit...

Maquisim em dius on es aixo... Petons.

Jesús M. Tibau ha dit...

la natura com a escultora

MARTELL DE REUS ha dit...

Sembla ser que les coves que hi ha al fons dels Avences estaven plenes d'estalactites i estalagmites però durant la segona meitat del segle XIX un acabalat empresari afincat a Reus de nom Macià Vila va fer-les arrancar per adornar el jardins del seu mas.

Ara però, i sobretot els caps de setmana, la pista que passa prop d'ells està constantment freqüentada per desenes de motos i quads que van a tota velocitat trencant la quietud que hauria de tenir aquell indret, omplint-lo de fum i soroll.

Malgat tot això, els Avencs segueixen sent un dels llocs més emblemàtics de les Muntanyes de Prades.

aigua ha dit...

Doncs vaig tenir sort, no vaig veure cap moto ni quad,i no hi havia ni fum ni soroll :), ja havia llegit això de les estalagmites, una pena.

Assumpta ha dit...

Noia, un reportatge fantàstic!! :-))

Per cert... quin tio aquest que va fer arrancar les estalactites i les estalagmites, quina barra!!

AINA ha dit...

es molt guapo tot això!! i la primavera té el seu encant, si. llàstima que ara ens venen uns dies sense solet.

horabaixa ha dit...

Hola Aigua,

Soposo que allà una és deu sentir petita, petita.

Meravellos tour, com és costum en tu.

Una abraçada

Cesc ha dit...

Em són tant propers aquests llocs i tant macos :)això és la vida :)

aigua ha dit...

assumpta una pena que no podem gaudir d'aquestes estalagmites :(

Aina Ja vindrà el solet, ja! :)
Hola horabaixa si, però em vaig sentir molt tranquil·la, hi havia tanta pau :)

Espero que et faci bé veure aquestes imatges cesc :)

Anònim ha dit...

hola aigua, quins llocs m´´es especials ens fas coneixer, tenim coses tan maques i tan aprop ¡¡¡¡.i els colors del teu balco tambe alegren molt la vida. Bona primavera (quand arribi...) Carme.

aigua ha dit...

Hola striperEls avencs de La Febró estan al Baix Camp,a la Serra de La Mussara. No s'ha de caminar gaire :) està a 20 minuts de la carretera, et passo un enllaç :)

http://www.pujades.net/rutes/rutes_peu/febro.html

de totes maneres hi ha molta informació per internet, si no ho veus clar m'ho dius i t'explico per correu com anar-hi :)