divendres, 9 de gener del 2009

Blanca Mussara

La Mussara es vesteix d'hivern amb un mantell blanc i fred. La solitud del paratge ens envolta i la neu verge ens convida a passar....
Respiro.....el campanar encara és al seu lloc, vigilant el seu espai.....
la bassa està gelada, espero que les granotes que hi canten a la primavera estiguin ben amagades!
La neu comença a caure sense pressa, voleiant suaument sobre el paissatge mussarenc.

Tot es blanc, humit i fred però la màgia del moment ens té ben atrapats.

El sol apareix mandrós darrera els núvols

però marxa aviat i el gris del cel i el blanc de la neu tornen a pintar el paissatge d'hivern.
Marxem escoltant el so sec de les nostres petjades trepitjant la neu....... ha estat un matí
que mai oblidaré.

12 comentaris:

Anònim ha dit...

Noia ets una CRAC, les noticies al teu bloc son d'alló més actuals. Diriem calentetes si no fos que es tracta de les últimes nevades. Et felicito.
Les floretes del nostre bloc em diuen que et demani permís per posar el teu a la llista de blocs que tenim al nostre. Que et sembla?
Una abraçada
Àngela.

Jesús M. Tibau ha dit...

la neu augmenta la sensació de soledat del poble

aigua ha dit...

Hola Àngela :) ja pots dir a les teves floretes que estaré encantada de ser a la vostre llista :) vosaltres ja sou a la meva :)
petons

horabaixa ha dit...

Hola Aigua,

Encisador paisatge. I com diu en Jesús M Tibau, quina imatge de soledat. Quina pau.

Les lletres que l'acompanyen, iimmillorables.

Una abraçada.

Striper ha dit...

un paisatge precios, per aqui nomes enblanquinat.

Alegria De La Huerta ha dit...

Mmmmm... m'encanta, però m'agradaria més amb el contrast d'un cel blau lluminós. Ah, i els contrastos de colors i de vent m'agraden més quan no està nevat. La Mussara, solitària, sempre ho està oi? tant amb neu com sense... Un petó blanquinós, quina pena que aquí no hagi nevat.

aigua ha dit...

Jesús M.Tibau, Alegria De la Huerta, horabaixa La Mussara no està mai sola :)
Doncs a veure si teniu sort i cau una mica més de neu striper :)

Anònim ha dit...

És veritat això que dius que La Mussara no està mai sola. Primer perquè sempre hi ha algú o altre passejant i gaudint del silenci, en silenci... i segon perquè sempre hi ha algú que hi pensa amb La Mussara i aquesta és, d'alguna manera, una forma de no estar mai sola.

aigua ha dit...

Quina raó que tens neu de gener som molts els que portem la Mussara dins els cor :)

Assumpta ha dit...

Les teves fotos són sempre impressionants!! Quin magnific reportatge :-)

Mare meva, si sembla que m'agafa fred de veure-les!!

Anònim ha dit...

no saps que aprop m'he sentit amb aquestes fotos... no saps com m'agrada vuere-les, són una passada!!!

Anònim ha dit...

Quina pau a la Musara tan blanca, així encara sembla més mágic aquest lloc¡¡¡¡