Al terrat les xemeneies guerreres ens vigilan de reüll i guaiten imponents tota la ciutat
qui ha dit que el reciclatge és cosa del segle XXI ?
desde el terrat es pot veure l'espaios celobert que dona molta claretat a l'interior de l'edifici
A les golfes es rentava i estenia la roba i Gaudí va donar una situació perfecte a les finestretes, distribuïdes en diferents nivells perquè entrés prou llum a tot l’espai i alhora hi circulés aire constantment.
El pis de que visitem està situat a la quarta planta de l'edifici, té una superfície total de 569 metres quadrats i representa la llar d'una família burgesa barcelonina del primer terç del segle XX. Reconstruint-lo íntegrament, han conservat la destinació original de cadascuna de les estances (rebedor, sala d'estar, menjador, dormitori, despatx, habitació dels nens, banys, cuina, rebost, dependències del servei, etc.), amb mobles i complements de l'època.
a la sala de planxar tot es apunt per començar la feina
però la minyona es veu que aquell dia tenia festa
m'encanta aquesta aigüera de marbre!
un tren de metall, un joc de l'oca, un puzzle
un cavall de cartró, un tricicle de ferro amb seient de fusta i una nina de porcelana esperen els infants de la casa
telèfons sense tecles? i on és l'ordinador?......
Aquesta familia no s'està de res! esquí, equitació, caça, ciclisme.......
falten algunes fotos, la cuina econòmica, el lavabo, l'entrada a la casa......si teniu oportunitat visiteu l'edifici, visiteu un trocet de passat.
9 comentaris:
molt bonic el reportatge, com tot el que fas, un petó
per cert la música m'ha encantat
Aquestes fotos són d'un encant especial, tornar enrere per això valdria la pena sí...
A mi també m'encanta viatjar al passat, peroo segur que n'han mes propers que el d'aquesta casa gaudiana.
Mira aquestas endromines:
http://www.youtube.com/watch?v=qOC4mKyhobc&feature=channel_page
Es maca eh!!!
Ara que jo crec que no tothom podria viure igual de bé....
A vegades mirant fotos de la meva àvia, m'en dono compte de cóm eren abans les coses i ho poc que tenien, i ho poc que es queixaven!
:-D
És magnífica :-)
No l'he visitat mai... però les teves fotos i les teves paraules han estat per a mi com un passeig quasi veritable per la casa... Tu has estat la guia i nosaltres els visitants convidats.
No tenia ni idea que estava tan maca per dins :-)
L'estiu passat (del 2007 vull dir) varem visitar la Casa Navàs i no està tan ben conservada.
Doncs sí. I aquí a Reus, sense anar més lluny, tenim per exemple la Casa Navàs que, si la visites, també et porta fins al passat durant una estona.
Hola Aigua,
Tinc la sort d'haber estat al terrat i meravellar-me del que he vist. El que m'agrada del pis, es els m2. Impressionant.
Molt bona guia, com sempre. Fas un detall que meravella més del que pots arribar a veure.
Una abraçada
Jo hi he estat en aquest pis de La Pedrera i realment sembla que hagin d'arribar els "senyors" de la casa en qualsevol moment, ho han deixat molt autentic, i la passeijada pel terrat també té la seva gracia. Ara sempre está plena de visitants, sobre tot de japonesos no n'hi falten mai ¡¡¡¡¡ Carme.
Publica un comentari a l'entrada