Respiro.....el campanar encara és al seu lloc, vigilant el seu espai.....
la bassa està gelada, espero que les granotes que hi canten a la primavera estiguin ben amagades!
La neu comença a caure sense pressa, voleiant suaument sobre el paissatge mussarenc.
Tot es blanc, humit i fred però la màgia del moment ens té ben atrapats.
El sol apareix mandrós darrera els núvols
però marxa aviat i el gris del cel i el blanc de la neu tornen a pintar el paissatge d'hivern.
Marxem escoltant el so sec de les nostres petjades trepitjant la neu....... ha estat un matí que mai oblidaré.
12 comentaris:
Noia ets una CRAC, les noticies al teu bloc son d'alló més actuals. Diriem calentetes si no fos que es tracta de les últimes nevades. Et felicito.
Les floretes del nostre bloc em diuen que et demani permís per posar el teu a la llista de blocs que tenim al nostre. Que et sembla?
Una abraçada
Àngela.
la neu augmenta la sensació de soledat del poble
Hola Àngela :) ja pots dir a les teves floretes que estaré encantada de ser a la vostre llista :) vosaltres ja sou a la meva :)
petons
Hola Aigua,
Encisador paisatge. I com diu en Jesús M Tibau, quina imatge de soledat. Quina pau.
Les lletres que l'acompanyen, iimmillorables.
Una abraçada.
un paisatge precios, per aqui nomes enblanquinat.
Mmmmm... m'encanta, però m'agradaria més amb el contrast d'un cel blau lluminós. Ah, i els contrastos de colors i de vent m'agraden més quan no està nevat. La Mussara, solitària, sempre ho està oi? tant amb neu com sense... Un petó blanquinós, quina pena que aquí no hagi nevat.
Jesús M.Tibau, Alegria De la Huerta, horabaixa La Mussara no està mai sola :)
Doncs a veure si teniu sort i cau una mica més de neu striper :)
És veritat això que dius que La Mussara no està mai sola. Primer perquè sempre hi ha algú o altre passejant i gaudint del silenci, en silenci... i segon perquè sempre hi ha algú que hi pensa amb La Mussara i aquesta és, d'alguna manera, una forma de no estar mai sola.
Quina raó que tens neu de gener som molts els que portem la Mussara dins els cor :)
Les teves fotos són sempre impressionants!! Quin magnific reportatge :-)
Mare meva, si sembla que m'agafa fred de veure-les!!
no saps que aprop m'he sentit amb aquestes fotos... no saps com m'agrada vuere-les, són una passada!!!
Quina pau a la Musara tan blanca, així encara sembla més mágic aquest lloc¡¡¡¡
Publica un comentari a l'entrada