Fa milers d'anys, els primers habitants del Plan de Beret van aixecar uns quants menhirs.
)
En un racó del plà, s'aixeca, majestuosa i solitària, una pedra d'uns 2 metres d'alçada, de tres cares, antropomòrfica i escapçada de dalt. És la Pèira deth Uelh de la Garona.
)
És creu que, aquest, marca l'existència d'antics centres funeraris que poden haver estat utilitzats també durant l'edat del Bronze.
Els habitants de la zona expliquen que aquestes planes han estat l'espai on han tingut lloc les reunions més grans de bruixes i fetilleres de la comarca, els coneguts sàbats. En aquestes reunions feien intercanvis de coneixements i beuratges. També diuen les llegendes que aquest paratge era el punt escollit pel diable per sortir desde l'infern i trobar-se amb les magues fosques.
Aquelarre. 1798 . Francisco Goya
Sigui veritat o sigui llegenda, passejar lluny de la gent i la carretera pel plà de Beret te una màgia especial. El cel, la terra i tú.......bé i alguna que altre vaca i cavall.
(Si es va a l'estiu millor anar a primera o última hora de la tarda, el sol crema molt fort tant amunt)
10 comentaris:
Veic que has voltat la vall d'aran es preciosa i sorprenent.
Ostres quines fotos!!! .-)
Bé, no és un comentari massa tècnic jeje... però és que les he vist i m'he quedat mirant-les com si volgues analitzar cada detallet :-)
La primera és "de premi", eh? :-))
Petonassos!!!
un viatge a la Vall d'Aran sempre és sorprenent, et tornes a trobar amb la natura, com sempre bones festes de l'anada
petonets
festes NO !!! fotos !!!
striper és la primera vegada que la visito, i no serà l'última, espero!
assumpta quan veig les fotos que surten de la càmara, moltes vegades em sorprenc a mí mateixa, sempre és un misteri! :)
té la mà Bones festes , Bones festes!!!! hahaha
A mi de la vall sempre m'agradat molt el bosc que hi ha dalt el port de porthillon, sembla que en qualsevol moment tingui que apareixer una fada,i despres es baixa a frança i apareix Luchon... Ah pero jo venia a dirte que a casa meva tens una cosa.
No sé perquè, però les teves fotos sempre m'aporten coses al meu cor :) gràcies i un petó per tu :)
Hola Aigua,
M'encanten les llegendes. Aquesta està molt bé explicada. Les fotos son molt maques. Saps captar, Aigua. Saps arribar....
Jo sempre que he anat a Beret, estava plena de neu. Tot i així, s'adivina alguna que altre cosa.
Una abraçada
cesc estic feliç si les meves fotos t'arriben al cor :)
Hola Horabaixa! tinc pendent tornar al Plà sota la neu :) petons
m´ha encantat aquest post teu. molt intim i molt xulo.. si, la tranquil.litat d´aquests paratges be s´hi val una estoneta per anar-los a visitar. m´ha encantat. gracies
les fotos precioses, com sempre.
Publica un comentari a l'entrada